Entradas
Els canvis tecnològics han
modificat l’oferta de serveis i les rutines productives de les empreses de
comunicació. Els canvis més importants que han propiciat aquests canvis són la
digitalització dels continguts i la integració dels CMS en els processos
d’indexació, catalogació i distribució (Franquest i Villa, 2010). Encara que
l’article no ho diu de manera explícita, aquests canvis en la “manera de
comunicar- nos” és a causa d’un canvi tecnològic. Per aquest motiu, ha estat
necessari modificar l’estructura de treball a remolc d’aquests canvis.
No es tracta d’un “nou
periodisme” planificat i això implica la
reestructuració professional sense models predictius i sense un model
d’objectius comú. En la projecció natural del canvi tecnològic es pot trobar la
resposta a diferents maneres d’adaptació i a diferents maneres de dissenyar
nous objectius que han provocat dificultats en la intercomunicació de diferents
empreses en un moment en el qual s’imposa la globalització. També s’han definit
diferents maneres d’adaptar- se a aquest canvi d’enfocament de la informació:
amb diferents velocitats, de manera global o per etapes. Sota el nom de
convergència de redaccions es defineixen els canvis provocats per les noves
tecnologies que defineixen una arquitectura de producció multiplataforma amb
una única redacció controlada mitjançant un sistema central de notícies i de
gestió del flux informatiu. Aquests canvis fan abandonar, de manera gradual,
les filosofies i els biaixos informatius propis de cadascuna de les redaccions
a favor de l’adopció d’una cultura única. Al seu torn, els professionals de la
informació (periodistes i documentalistes) han vist truncada la tendència
professionalitzadora cap a la superespecialització a favor de la flexibilitat i
la polivalència (García et al., 2008).
Aquest canvi d’enfocament de
l’activitat periodística i documental sembla més apropiada a la mentalitat
postmoderna que cerca la informació quasi en temps real i que la incorpora en
una cultura de “pastiche” global. La postmodernitat ha perdut l’esperit
contemplatiu i salta de manera quasi automàtica d’un present a un altre.
Aquesta manera diferent de veure el món junt amb una saturació d’informació a
la qual estem tots sotmesos han provocat un canvi en la manera de fer les
tries: la rellevància és un dels criteris principals que cal definir de manera
acurada. Aquests allaus informatius i la convergència de redaccions generen
molta informació redundant en diferents
suports i redaccions que fan necessaris nous criteris de contrastació i verificació
dels fets. Tot això, ha fet canviar la manera de generar els continguts
documentals. La tendència al treball individual que limita els intercanvis de
coneixements i la possibilitat de cerca
i recuperació d’informació audiovisual a Internet ha afavorit un protagonisme
creixent de la imatge fins al punt que, en moltes ocasions, el text només té
una funció contextualitzadora de la imatge. Tots aquests canvis també han
afavorit una segmentació més gran de l’audiència i de l’oferta de menús de
continguts quasi personalitzats així com la creació d’espais de participació
com blogs, foros, etc. Tot aquest desplegament documental fa cada cop més
necessari els documentals que tractin aspectes concrets de la informació i que
permetin emmarcar els continguts(Garcia et al., 2009).
Es pot afegir que s’està
difuminant el paper de periodista assignat a una redacció concreta i és
possible que s’obrin nous mercats d’informació de gran concurrència de tipus
“free Lance”.
Bibliografia
consultada
Franch, P. Y Guallar, J. (2012) “New York Times Topics, un modelo de
producto periodístico documental en la prensa digital.” El professional de la
información, 21: 482- 490.
Franquest, R. Y Villa, I. (2010):
“Gestores de contenido en la arquitectura de la producción multiplataforma”. El
professional de la información, 19: 389- 394.
García, J.A.; Carvajal, M.;
Kaltenbrunner, A.; Meier, K. Y Kraus, D. (2008) “Integración de redacciones en
Austria, España y Alemania: modelos de convergència de medios.” Anàlisis 38:
173- 198.
García, J.A.; Masip, P. Y Micó, J.Ll. (2007) “La
redefinición del perfil y funciones del documentalista en las redacciones
digitales de medios espanyoles.” Actas IX Jornadas de Gestión de la
Información, Madrid, pp 105- 115.
Guallar, J. (2012) “La documentación en la prensa digital”.
III Congreso Internacional de Ciberperiodismo. 52- 68.
