Entradas
Flavia Company, El destornillador de Texas, una reflexió.
“¿Vos creés que detrás de las cosas hay algo?
Y no.
Sin embargo, a veces tengo la impresión de que sí.”
(F. Company, Volver antes que ir, 2012).
El destornillador de Texas és un conte que recull una experiència d'una escriptora o d'una professora de literatura en el desenvolupament de la seva feina. En el conte narra l'arribada i diferents aspectes de la seva estada a Texas per donar una conferència. Els fets que narra es disposen seguint un fil narratiu per ordre cronològic i units per un aspecte comú, la por. La por entesa com una projecció mental de constructes mal utilitzats, “...menuda paranoia...” i, alhora, la por entesa com un sentiment provocat per les agències de poder per tal d'exercir un control constant en la població sota el seu mandat, “...podía acabar en el corredor de la muerte...”.
La narradora de la història explica els fets en primera persona i en temps verbal de passat. Es tracta d'una narradora autodiegètica que relata les seves pròpies experiències com a personatge central de la història. El temps verbal en passat indica que la narradora coneix tots els fets que relata. La narradora- protagonista que explica la seva història des de la subjectivitat és a dir, es tracta d'una narració aparentment objectiva però el lector només pot veure allò que la narradora vol que veiem. Acte volitiu de qui narra que força a participar als lectors de la seva visió particular del món. Aquest punt de vista subjectiu del relat afavoreix que es pugui trobar en el text temàtiques o símbols recurrents en el paisatge psicològic de l'escriptora. Així, es troba una referència a la circularitat dels processos vitals “Pasé después todos los días...”. Tot tendeix a tornar a l'origen però, cada volta deixa la seva empremta particular. Aquesta circularitat també es troba en altres textos de F. Company com es pot trobar a “Volver antes que irse” (2012) on hi ha els versos “Los círculos de las palabras./ La verdad de la experiencia.” Aquesta circularitat iterativa que es troba en la narrativa de F. Company es pot interpretar com que l'autora dóna valor de realitat a allò que es tanca en forma de cercle com una cosa acabada i malgrat que no es pot repetir sí que es pot multiplicar en forma de cercles semblants. Aquesta circularitat també es pot trobar en l'eix vertebrador del motiu principal del relat: cada episodi que narra acaba amb una referència a l'angoixa que li provoca l'esdeveniment, “Pensé por un momento que no sabia inglés. Me asusté. Miconferencia era en inglés”. D'aquesta manera, la narradora focalitza l'atenció del lector en els pics d'angoixa de la narració. Un altre tema freqüent en la literatura d'aquesta autora és el sentiment de ser estrangera, “Ser argentina...no podía gustar”. Aquesta angoixa que apareix al moment de baixar de l'avió i que creix al llarg del seu viatge es pot interpretar com la pressa de consciència de la seva alteritat. Aquest sentiment determina la seva manera de comportar- se i dóna un significat diferent de la narrativa, no tindria aquesta angoixa una narradora Californiana. Veu als personatges que l'envolten com essers agressius amb “homofobia reinante” i amb una manera de raonar que la deixa fóra i que no entén, “Pero, ese país estaba loco”.
La narradora del conte es presenta al lector mitjançant l'enunciació de trets que permeten identificar-la amb l'escriptora. Així, la narradora es presenta com una persona autosuficient, nascuda a Argentina, resident a Barcelona, homosexual i professora de literatura que va a donar una conferència a Texas. En la seva descripció, la veu que narra no deixa veure aspectes profunds de la seva personalitat ni estats d'ànim diferents de l'ansietat que organitza els fets narratius i dóna la clau de la lectura com quelcom subjectiu. No es tracta d'una narració de fets aterridors sinó que la por es manifesta en la frontera entre la por generada per una situació i la vivència de por de la narradora. Aquest punt de trobada provoca una situació còmica. I és que cadascú és el seu propi motiu de por. I aquest és un altre motiu de reflexió recurrent de l'autora: si som el que expliquem, si tenim por perquè és quelcom que es pot enunciar.
En el relat, es troben condicionants que determinen la manera de mostrar els fets que s'expliquen. Molts d'aquests condicionants es poden aplegar sota el significat del mot “focalització” del relat. Es pot pensar que es tracta d'una narració de focalització interna des del punt de vista de la narradora. També es pot afegir que el relat focalitza a través d'una perspectiva limitada i explica les accions sense permetre'ns l'accés als sentiments dels personatges excepte a la por de la narradora. Així, la por de la narradora actua com una força repetitiva i generadora de l'espai textual tot marcant l'expressió temporal del ritme del temps diegètic. D'aquesta manera, la por és el lloc d'enunciació dels esdeveniments del relat que donen el significat a la narrativa. La por queda definida mitjançant una seqüència d'imatges. El temps narratiu es podria definir com el pols que marca l'agregació de càrrega simbòlica per part d'elements quotidians que queden fora del seu context habitual, “...con su mango lleno de huellas...”.
Pel que fa a la focalització del relat, es podria dir que es tracta d'una narradora quasi-omniscient o narradora de coneixement relatiu, ja que només coneix el que ella pensa però no sap el que pensen els altres personatges. Aquest tipus de focalització permet la interpretació de les emocions de la narradora.
Un dels eixos de la narració és el temporal. Es tracta d'una narració ulterior d'una història que es considera acabada ja en l'inici de la narració. L'autora utilitza, entre altres recursos, anacronies per indicar la intensitat del sentiment d'angoixa: “treinta horas después de salir de Barcelona” (analepsis externa). Cal afegir que el temps diegètic està molt marcat a l'inici del relat i aquest es va difuminant fins a arribar al bucle final, fins a passar “cada dia” pel mateix lloc per veure el tornavís.
