UNA
DEFINICIÓ INICIAL
La sociolingüística és una disciplina relativament nova
que defineix com a objecte del seu estudi les interaccions entre llenguatge i
societat. Interaccions que es tradueixen bàsicament en variacions lingüístiques
relacionades amb diferents contextos socials i que s’interpreten com maneres
particulars d’internalització de l’entorn dels parlants. Per exemple, les
llengües no només tenen una funció comunicativa sinó que també tenen una
càrrega simbòlica que aporta significat a la identitat del grup social i a la
identitat del jo. En la revisió feta per Edwards (2013: 1-15),
es conclou que els parlants de llengües de comunicació de major abast perceben
el seu ús com la manera d’enregistrar les tradicions, la història i la
literatura de la comunitat lingüística mentre que els parlants de llengües
minoritàries tendeixen a cercar els seus orígens en un context més simbòlic.
Així, les diferents tries lingüístiques i les maneres de realització dels actes
de parla reflecteixen d’alguna manera, la càrrega cultural i social de cada
parlant i, al mateix temps, els seus trets prototípics d’identificació amb un
grup social.
L’objectiu de recerca de la sociolingüística permet
intuir l’ampli abast de la disciplina a causa de l’heterogeneïtat cultural i
idiomàtica. Fins i tot es troba una gran heterogeneïtat dintre d’una mateixa
comunitat de parla definida per les situacions personals dels parlants. I és
que l’única constant de la sociolingüística és la variabilitat (Edwards 2013:
1-15). Variabilitat que cal especificar amb la delimitació dels diferents
àmbits d’usos lingüístics com per exemple, els usos professionals i els usos
particulars de la llengua proposats per Bastardas (2003: 315- 322). Àmbits amb
uns trets diferencials que cal definir i amb una evolució temporal particular.
Al seu torn, aquests àmbits es poden subdividir i, a més, se’n poden afegir de
nous com, per exemple, els generats per les TIC. I és que segmentar implica
crear una frontera amb un dins i un a fora. Frontera borrosa atès que els
parlants es representen alternativament
i de manera dual o múltiple segons els graus de llibertat generats pels
nivells de segmentació poblacional que es considerin. D’aquesta manera, es pot pensar que no és una
bona eina per a la sociolingüística la cerca de “clusters” poblacionals de
realitzacions lingüístiques especificadores de comportaments socials concrets.
L’estudi que es proposa intenta definir el grau de variabilitat dins d’un context
homogeni i amb un mateix comportament social com és la definició d’un mateix
terme.
UNA
PINZELLADA SOBRE ELS ORÍGENS DE LA SOCIOLINGÜÍSTICA
Edwards (2013: 19-22) afirma que el primer treball
publicat sobre variabilitat lingüística segons diferents zones dialectals
alemanyes data de 1881 i va ser publicat parcialment a “Spach- Atlas von Nord-
und Mitteldeutchland” per George Wunker. Aquest autor va realitzar un treball
de camp entre estudiants alemanys els quals havien d’elaborar respostes sobre
determinades realitzacions lingüístiques. Aquest tipus d’observació indirecta
no va oferir gaires resultats a causa dels biaixos que oferien els mateixos
participants en intentar identificar-se amb els trets definitoris d’inclusió
amb el grup de parla de la regió de pertinença.
Quasi un segle després, Labov (1972: 168- 178)
correlaciona la distribució social d’una variable lingüística, la presència o
absència de la consonant [r] en posició post vocàlica, amb la classe social
entre els parlants de la ciutat de New York. La conclusió del treball és que
amb un mostreig finit es pot definir un tret diferenciador de classe
social.
Aquest enfocament variacionista proposat per Labov en els
estudis de les relacions entre sistemes, usos lingüístics i fets socials va
obrir un nou espai de coneixement multidisciplinari, el de la sociolingüística,
amb l’objectiu de mostrar el funcionament de les llengües com a mitjà social de
comunicació. Labov proposa que l’estudi
de la llengua en el seu context social significa definir o segmentar les
comunitats lingüístiques segons la variable lingüística a estudi. Al seu torn,
la mateixa sociolingüística també presenta una gran diversitat d’enfocaments
així com encavalcaments amb altres disciplines. Per exemple, els enfocaments
sincronicistes o de la variabilitat, diacrònics o de canvi, enfocaments
dinàmics, historicistes, etnogràfics, qualitatius i quantitatius, estudis amb
metodologies sobre variables fòniques, morfosintàctiques o lexicosemàntiques
(Pradilla, 2011: 125- 140). Aquesta pluralitat
d’enfocaments, objectius i disciplines implicades en els estudis de
sociolingüística fan replantejar els seus objectius des de la seva definició
perquè el seu àmbit d’estudi es conforma com un domini de límits molt difusos.
Això propicia les aportacions teòriques
i metodològiques d’altres disciplines i, alhora, una certa manca de
consolidació com a disciplina autònoma.
El present treball proposa una anàlisi comparativa de
diferents definicions de la sociolingüística per part dels mateixos sociolingüistes.
Aquestes definicions es poden entendre com objectes autorreferents és a dir,
com objectes tancats generadors dels seus propis atributs. De totes maneres, això no sembla del tot
cert, ja que la definició del terme i l'especificació dels seus objectius es
realitza mitjançant elements propis de cada cultura. Es proposa l'estudi
comparatiu de diverses definicions del terme “sociolingüística” des de
diferents enfocaments per tal d'esbrinar el tipus d'influències en
l'especificació terminològica.
En els darrers deu anys s'han incrementat
considerablement, a tot el món, les possibilitats comunicatives de les noves
tecnologies de la informació i de la comunicació (NTIC). La difusió del seu ús
ha permès la creació de nous espais de comunicació de tipus col·laboratiu fins
al punt que la unitat d'anàlisi comunicativa deixa de ser el context per
esdevenir el desenvolupament de trets identitaris de pertinença a un grup
(Castells, 2008). Les NTIC han propiciat l'aparició de noves xarxes de
comunicació interactiva que connecten els gests comunicatius locals i els
globals en qualsevol moment i permeten la participació d'un nombre indeterminat
d'usuaris simultàniament. A hores d'ara, hi ha una participació creixent en
aquests espais, participació afavorida per un canvi d'enfocament de l'esforç
tècnic que ha abandonat el disseny de software d'ús individual com a línia
prioritària a favor del disseny d'eines d'edició de continguts en treballs en
col·laboració i de lliure accés. Tot això ha provocat un canvi en l'estil de treball
dels mitjans de comunicació massius així com una nova manera d'adquisició de
coneixements a causa de la gran oferta d'informació que obliga a una tria i a
una reelaboració crítica de les unitats d'informació. Aquesta nova manera de
comunicació és la que Castells (2009: 97- 103) anomena “autocomunicació de
masses”.
Aquesta nova configuració dels espais socials de conversa
i d'aprenentatge també han donat lloc a un nou tipus d'obres alfabetitzades, de
tipus enciclopèdic o lexicogràfic, creades de manera oberta com, per exemple,
la Wikipèdia. Aquestes obres registren la terminologia i la informació de
dominis específics, en molts casos nous, poc estructurats i interdisciplinaris.
La informació que recullen aquestes obres s'estructura segons models de contingut
multidimensional i en nivells (Fernández et al., 2010). Aquests canvis estructurals de la producció i
oferta del coneixement fan qüestionar si la redacció i la lectura dels seus
continguts es manté de la mateixa manera que en els continguts d'estructura
lineal i seqüencial com els oferts per les obres de consulta escrites per ser
editades en paper.
VIQUIPÈDIA: UN ESPAI GLOBAL DE CONEIXEMENT CREATIU
La Wikipèdia (http://www.wikipedia.org) és una enciclopèdia en línia
dissenyada amb tecnologia wiki.
Aquesta tecnologia està orientada a la publicació estructurada de continguts
que van creixent i modificant-se a mesura que els usuaris hi fan noves
aportacions. Així, es poden definir els viquis com pàgines webs editades des
d’un entorn col·laboratiu i no jerarquitzat que permeten modificacions de
continguts i noves aportacions per part de qualsevol usuari (Bruguera, 2006:
62).
La Wikipèdia (revisat per
Martínez Rodríguez, 2012: 17- 25) neix el 15 de gener de 2001 amb la intenció
d’agilitzar les tasques de desenvolupament del projecte Nupèdia. Aquest va ser
un projecte de creació d’una enciclopèdia lliure i gratuïta dissenyat per Jimy
Wales i Larry Sanger al març de 2000. En aquest projecte, les col·laboracions
es realitzaven de manera jeràrquica mitjançant un equip d’especialistes
encarregats de la redacció dels articles de manera voluntària. Aquest mètode de
recollida d’articles era quasi un calc de la metodologia enciclopedista
clàssica emprada per l’edició en paper. Calia doncs, agilitzar el
desenvolupament de Nupèdia ja que moria de lentitud a la xarxa. Aquest projecte
es va abandonar el 2003. Nupèdia no va tenir gaire en compte que la tecnologia
modifica la forma de percepció de la realitat i que cal adaptar l’estructura i
les potencialitats dels continguts als diferents suports. Aquesta adaptació
afecta fonamentalment l’estructura de la informació fins al punt de poder
afirmar que una mateixa realitat genera diferents models explicatius i
diferents punts de vista segons el suport textual.
Amb la finalitat d’adaptar
l’estructura enciclopèdica als sistemes de coneixement compartit va néixer
Wikipèdia el 15 de gener de 2001. La llengua d’aquesta viqui inicial va ser
l’anglès i és la llengua que hi té més articles. Actualment, la Wikipèdia té
283 versions en diferents llengües, d’entre les quals, el català va ser la
segona llengua en tenir article. El 16 de març de 2001, s’estrena la versió
catalana de la Wikipèdia amb una denominació adaptada a la fonètica del català,
Viquipèdia (http://ca.wikipedia.org). La Viquipèdia és una
enciclopèdia que permet diferents aportacions i modificacions i, encara que
s’aconsella la limitació de la inclusió d’articles només amb informació enciclopèdica,
la Viquipèdia pot incloure informació més típica de publicacions no reglades
(revisat per Martínez Oronich, 2013: 3-8). La Viquipèdia disposa de diferents
sistemes de correcció i de limitació de continguts de tipus cooperatiu i sense
jerarquia de criteris.
Els sistemes de coneixement
compartit trenquen el concepte d’autoria i dispersen la responsabilitat dels
continguts entre els diferents col·laboradors. Així doncs, l’autoria dels
articles ha estat substituïda per l’historial de cada entrada la qual cosa
invalida un dels criteris clàssics de qualitat dels articles ja que la autoria
és opaca en la Viquipèdia . Aquesta lectura amb una dimensió cronològica,
dimensió oferta per la seqüència d’aportacions i de canvis, permet esbrinar els
vincles amb els diferents contextos culturals dels articles (Cassany, 2011:
110- 113). En general, es pressuposa que els col·laboradors de la Viquipèdia
seguiran el principi que els continguts tractaran, amb informació contrastada,
el concepte que correspon al títol de l’aportació. La correcció i la fiabilitat
dels continguts d’aquests sistemes depenen de la taxa d’aportacions no
jerarquitzades. El sistema d’autocorrecció de la Viquipèdia es basa en la
concurrència participativa i en l’acceptació dels continguts per part dels
participants. Així, la Viquipèdia s’escriu en molts països, les entrades es
reescriuen i es corregeixen contínuament. És un producte que canvia
constantment i, per aquesta raó, ofereix un text mutable i inconsistent
(Iribarren i Skrabec, 2012: 55-59). I és
aquesta estructura de l'obra, fluïda i variable, la que fa que el text sigui
sensible a la densitat d'aportacions. S'han proposat diferents models de tipus
probabilístic que permetin estratificar els articles de la Viquipèdia segons la
qualitat de la informació continguda en els articles. Alguns del ítems
representatius de qualitat són la llargada de l'article i el nombre
d'interaccions d'altres usuaris com la citació de l'article, la seva traducció,
comentaris, baixades i obertures (Hu et al., 2007: 243- 252).
Malgrat que els sistemes de
coneixement compartit afavoreixen la redefinició constant dels seus continguts,
es proposa un estudi comparatiu de les definicions de la disciplina
“sociolingüística” en diferents llengües de la Viquipèdia que permeti esbrinar
les influències culturals en la definició i les semblances que defineixen la “sociolingüística” com una
disciplina amb un domini independent. Es realitzarà una primera anàlisi de la
definició en català i aquesta servirà de patró per a la comparació amb altres
llengües. Del text de l'article es mirarà la manera de definir la
“sociolingüística” és a dir, el què és i les seves funcions o la definició dels
processos que li són propis. També es recollirà l'historial de col·laboracions
i les fonts citades. S'intentarà recollir el màxim de les definicions de les
fonts recollides en l'article.
Cal tenir en compte que el
català és una llengua minoritària i/ o minoritzada i que és possible que es
trobin diferències entre les definicions de la interfase entre llengua i
societat donades des de llengües minoritàries i des de llengües majoritàries o
oficials d’un estat. Per aquest motiu, l'anàlisi es durà a terme en dos blocs
separats.
MATERIAL I MÈTODES
De la Viquipèdia, es recollirà la definició de sociolingüística
en diferents llengües. Les definicions
obtingudes de la Viquipèdia permeten l'agrupació de les fonts i de l'autoria
segons les comunitats lingüístiques. Cal
afegir que el “Llibre d'estil” de la Viquipèdia 1 ofereix una
normativa de confecció de títols dels articles i de definicions adaptada als
robots de cerca de la xarxa i als enllaços propis de la redacció en hipertext.
Les normes d'estil de la Viquipèdia són normes homogeneïtzadores dels
continguts adreçades a facilitar la cerca dels termes i de la informació que
contenen les seves entrades.
Com a definició del terme se selecciona la secció de la
introducció de l'article. Aquesta secció no conté encapçalament i està
delimitada pel títol i per la taula de continguts que precedeix la primera
secció. La introducció de l'article recull un resum dels punts més importants
de la pàgina, una definició del tema i una delimitació del seu context. Aquesta
composició estàndard dels articles facilita l'obtenció de les dades i es pot
pressuposar que l'ítem de la introducció correspon a la definició terminològica
de l'entrada “Sociolingüística” en les diferents llengües estudiades.
Es recolliran dades de la primera i de la darrera
definició per tal de poder valorar l'evolució de la definició del terme i el
treball afegit durant el temps de vida del terme a la Wikipèdia. Aquestes
definicions es contemplen com fórmules lingüístiques descriptives del concepte
generador de l'entrada a la Wikipèdia. Malgrat que la definició de la
disciplina sociolingüística es pot considerar un enunciat autoreferent, el
concepte descrit es considera una descripció lingüística o enciclopèdica que
explica el concepte en un àmbit de la
lingüística general i no com una referència exclusiva a un camp d'especialitat
científica. Cabré (1992:195-206) revisa els diferents tipus de definicions
segons el context i afirma que la
descripció terminològica és un enunciat que descriu el concepte, de manera
unívoca, dintre d'un sistema conceptual especialitzat. En aquest treball, es
tracta de veure l'abast del concepte segons determinades variables
socials.
A més es farà referència a altres ítems que han estat
contemplats i recollits per la mateixa Wikipèdia que ajudin a definir l'autoria i la qualitat
de l'article perquè en els treballs de col·laboració en xarxa, l'autoria sol
ser opaca. Aquesta opacitat dels autors va més enllà d’una ocultació voluntària
de la identitat de qui escriu cada fragment per motius personals diversos i es
pot interpretar com un tret diferencial de la modernitat, el de la dissolució
de la comunitat.
El concepte de “modernitat líquida” és una categoria
sociològica definida per Z. Bauman (2003: 108- 118) que defineix a una
comunitat en canvi, amb una vivència intensa de la transitorietat i amb unes
relacions volàtils entre els seus integrants. Aquestes característiques generen
tensions de desintegració i alhora d’assimilació de les minories per tal
d’eliminar l’alteritat. Així, el grup esdevé per als individus un mitjà de
circulació d’informació i el context minimitzador de les fragilitats i de les
debilitats individuals. D’aquesta manera, la comunicació de la comunitat s’obre
a la mateixa comunitat en comptes d’obrir-se a una destinació o finalitat
futures. Aquesta definició de comunitat com una voluntat de resistència a tot
allò que vol acabar amb el grup es defineix a partir de “l’altre” i es troba
més enllà dels continguts i més enllà de ser una aposició d’individualitats.
“No es una comunión que fusione los mi-mismo en un Nosotros superior. Es la
comunidad de los otros...la imposibilidad de un ser comunitario en tanto que
sujeto.” (Nancy, 1999: 35). “...a ti te toca dejar que se diga lo que nadie,
ningún sujeto, podría decir, y que nos expone en común.” (Nancy, 1999:
147-148).
Aquests nous plantejaments dels mercats dialèctics fan
cercar dades agregades i externes a la identitat dels autors. Aquestes dades són:
Nombre de
revisions i de col·laboradors
Nombre de
parlants de la llengua
Longitud de
l'article, en paraules
Temps de
vida a la xarxa
Bibliografia
citada
Nombre de
cites bibliogràfiques
Es proposa que l’estudi comparatiu d’aquestes dades es
faci mitjançant una anàlisi del tipus anàlisi de correspondències per a les
dades qualitatives i una anàlisi de contrast d'hipòtesi per a mostres petites
per tal d’esbrinar les variables que tenen més pes en l’estructuració de les
diferents definicions. No sembla gaire útil la comparació de dades obtingudes a
partir d’anàlisis textuals de les definicions a causa de la nova configuració
dels espais de conversa en els sistemes de generació de coneixement
col·lectius.
RESULTATS
RECULL DE LES DEFINICIONS I EXTRACCIÓ DELS CONCEPTES
Es presenten les diferents definicions trobades a la
Viquipèdia per al terme “Sociolingüística” en les diferents llengües estudiades.
Es fan constar les dates de la redacció de l'article. S'inclouen les traduccions amb la finalitat
de poder comparar paraules clau dels conceptes i objectius que es troben a les
definicions, així, la traducció s'ha ajustat a la unificació de les paraules
clau en significats unívocs i no a la traducció segons la màxima correcció
sintàctica i gramatical.
Català (http://ca.wikipedia.org/wiki/Socioling%C3%BC%C3%ADstica)
La
sociolingüística és la disciplina que analitza la relació
entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat
adquireix i usa la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i
econòmics que es poden deduir del discurs.
La sociolingüística s'ocupa
tant dels usos lingüístics efectius,
conscients i inconscients, com dels simbòlics (connotacions, valors i actituds)
estudia els canvis estructurals que són
l'objecte de la lingüística històrica i, a més, tracta d'explicar el perquè d'aquests canvis, mentre que la
lingüística estricta es limita a la descripció de la forma (16-07-2014).
Sociolinguïstiek bestudeert het verband tussen de taal en een sociale
groep. Taalgebruikers behoren tot verschillende groepen die in te delen zijn
volgens klasse, netwerk, subcultuur, leeftijd en geslacht. Dit zijn de
voornaamste onderzoeksvariabelen. Verder bestudeert de sociolinguïstiek
stilistische variatie en de taal van één spreker in verschillende situaties.
Doel is uiteindelijk inzicht in taalkundige en sociale factoren die de
taalvariaties en -veranderingen tot stand brengen. (26-04-2014).
(La
sociolinguística estudia la relació entre la
llengua i un grup social. Els parlants de la llengua pertanyen a grups
diferents que es poden classificar segons la classe social, xarxes de relació,
subcultura, edat i sexe. Aquestes són les variables
d'estudi més importants. La sociolingüística estudia, a més, la variació estilística i la llengua (tria) del
parlant en situacions diferents. Al cap i a la fi, l'objectiu és comprendre els
factors lingüístics i socials que promouen les
variacions i els canvis en la llengua).
La sociolingüística es la disciplina que estudia los
distintos aspectos de la sociedad que influyen en el uso de la lengua, como
las normas culturales y el contexto en que se desenvuelven los hablantes; la
sociolingüística se ocupa de la lengua como sistema de signos en un cotexto
social. Se distingue de la sociología del lenguaje en que esta examina el modo
en que la lengua influye en la sociedad.
La sociolingüística también tiene puntos en común con la
antropología lingüística y con la pragmática (27-06-2014).
(La sociolingüística és la disciplina que estudia els
diferents aspectes de la societat que
influeixen en l’ús de la llengua, com les normes culturals i el context
en qual es desenrotllen els parlants; la sociolingüística s’ocupa de la llengua com un sistema de signes en un context social.
Es diferencia de la sociologia del llenguatge en que aquesta examina la manera
què la llengua influeix en la societat.
La sociolingüística també té punts comuns amb l’ antropologia lingüística i amb la
pragmàtica).
A sociolingüística é
unha rama da socioloxía e da lingüística que estuda a relación entre a lingua e
a sociedade (30-01-2014).
(La sociolingüística
és una branca de la sociologia i de la
lingüística que estudia la relació entre la
llengua i la societat).
La sociolinguistique
étudie le langage en prenant en compte des facteurs externes à la langue et non
en considérant uniquement les structures linguistiques internes.
La sociolinguistique
envisage l'évolution de la langue dans un contexte social.
Facteurs
internes : sémantique et syntaxe.
Facteurs
externes : facteurs économiques, démographiques, sociaux, etc.
Les deux approches ont
souvent été menées séparément et considérées comme contradictoires; toutefois,
la sociolinguistique les considère comme complémentaires.
(La sociolingüística
estudia el llenguatge segons factors externs
a la llengua sense tenir només en compte les estructures
lingüístiques internes (24-08-2014).
La sociolingüística
estudia l'evolució de la llengua dintre
d'un context social.
Factors interns: semàntica i
sintaxi.
Factors externs: factors
econòmics, demogràfics, socials, etc.
Ambdós enfocaments solen tractar- se per separat i es
consideren contraposats; al seu torn, la
sociolingüística els considera complementaris).
Alemany (https://de.wikipedia.org/wiki/Soziolinguistik)
Gegenstand der soziolinguistischen
Untersuchungen ist einerseits die soziale, politische und kulturelle Bedeutung
sprachlicher Systeme und der Variationen des Sprachgebrauchs sowie andererseits
die kulturell und gesellschaftlich bedingten Einflüsse auf die Sprache
(08-05-2013).
(La sociolingüística és una
branca de la lingüística. Es troba en
estreta relació amb la lingüística aplicada i la lingüística general. Es
classifica, segons la definició de lingüística aplicada, en una o en una altra
de les subdisciplines principals de la
lingüística. Alguns fenòmens lingüístics s'estudien des del punt de vista diacrònic i, alhora, també es mostra interès
per la lingüística històrica (fenòmens
sincrònics). Per això, la sociolingüística comparteix camps de treball comuns amb la sociologia,
antropologia, psicologia social i la pedagogia.
Per una banda, els estudis
de sociolingüística tenen com a objecte d'estudi els significats socials, polítics i culturals del sistema lingüístic i les
variacions dels usos de la llengua. Per altra banda, la sociolingüística
estudia les influències culturals i socials
sobre la llengua).
La sociolinguistica è una branca degli
studi linguistici che mette in relazione linguaggio e società. Più che una
disciplina è una "etichetta interdisciplinare", un termine ombrello
che comprende studi di diverso tenore, fatto salvo il comune interesse per la
dimensione sociale del linguaggio. Si tratta dunque di uno studio del
linguaggio e i sociolinguisti si considerano più linguisti che sociologi.
Oggetti di ricerca tipici della
sociolinguistica sono lingua e comunicazione, e il rapporto di queste con
società e cultura. I dati empirici sono tratti da concreti messaggi
linguistici, testi.
(La sociolingüística és una branca de la lingüística que tracta de la relació entre llengua i societat. Més que una
disciplina és un “contenidor interdisciplinari”,
un terme genèric que inclou estudis d’ estructures diferents però amb un
interés comú centrat en la dimensió social de la llengua. Es tracta doncs,
d'un estudi de la llengua i els sociolingüistes es consideren més lingüistes
que sociòlegs.
Els objectes
de recerca propis de la sociolingüística són la llengua i la comunicació i la seva relació
amb la societat i la cultura. Les dades de recerca són dades reals extretes d' enunciats o de
textos).
Sociolinguistics is the descriptive study of the effect of any and all
aspects of society, including cultural norms, expectations, and context, on the
way language is used, and the effects of language use on society.
Sociolinguistics differs from sociology of language in that the focus of
sociolinguistics is the effect of the society on the language, while the
sociology of language focuses on language's effect on the society.
Sociolinguistics overlaps to a considerable degree with pragmatics. It is
historically closely related to linguistic anthropology and the distinction
between the two fields has even been questioned recently.
It also studies how language varieties differ between
groups separated by certain social variables, e.g., ethnicity, religion,
status, gender, level of education, age, etc.,
and how creation and adherence to these rules is used to categorize individuals
in social or socioeconomic classes. As the usage of a language varies from
place to place, language usage also varies among social classes, and it is
these sociolects that sociolinguistics studies.
The social aspects of language were in the modern sense
first studied by Indian and Japanese linguists in the 1930s, and also by Louis
Gauchat in Switzerland in the early 1900s, but none received much attention in
the West until much later. The study of the social motivation of language
change, on the other hand, has its foundation in the wave model of the late
19th century. The first attested use of the term sociolinguistics was by Thomas Callan Hodson in the title of his
1939 article "Sociolingistics in India" published in Man in India.. Sociolinguistics in the
West first appeared in the 1960s and was pioneered by linguists such as William
Labov in the US and Basil Bernstein in the UK. In the 1960s, William Stewart
and Heinz Kloss introduced the basic concepts for the sociolinguistic theory of
pluricentric languages, which describes how standard language varieties differ
between nations (21-09-2014).
(La sociolingüística és l'estudi descriptiu dels efectes de les variables socials, incloses les
normes culturals, expectatives i context, en
l'ús del llenguatge i els efectes dels
usos lingüístics en la societat.
La sociolingüística es diferencia de la
sociologia del llenguatge en que la sociolingüística estudia l'efecte de la societat sobre el llenguatge,
mentre que la sociologia del llenguatge es centra en l'efecte del llenguatge en
la societat. La sociolingüística es solapa
en gran mesura amb la pragmàtica. També està molt relacionada amb
l'antropologia lingüística i la distinció entre els dos camps, fins i tot ha
estat qüestionada recentment.
També s'estudia com les varietats
lingüístiques difereixen entre grups
definits per determinades variables socials,
com l’ètnia, la religió, estatus, gènere, nivell d'educació, edat, etc, i com
la realització d'aquestes varietats s'utilitza per categoritzar els individus en la vida social o en classes
socioeconòmiques. De la mateixa manera que l'ús d'una llengua varia d'un lloc a
un altre, l'ús del llenguatge també varia entre les classes socials, i són
aquests sociolectes l'objecte d'estudi
de la sociolingüística.
Els aspectes socials de
la llengua es van estudiar per primera vegada per lingüistes de l'Índia
i Japó en la dècada de 1930, i també per Louis Gauchat a Suïssa l'any 1900. Cap
va rebre molta atenció a Occident fins molt més tard. L'estudi de la motivació social del canvi lingüístic té el
seu fonament en el model d'onada de finals del segle XIX. L'ús del terme
sociolingüística per primera vegada va ser en el títol de l'article de Thomas
Callen Hodson (1939) "Sociolingistics a l'Índia". A l'Oest, la
sociolingüística va aparèixer en la dècada de 1960 de la mà dels lingüistes
William Labov als EUA i Basil Bernstein al Regne Unit. En la dècada de 1960,
William Stewart i Heinz Kloss introdueixen els conceptes bàsics de la teoria
sociolingüística de les llengües policèntriques i descriuen com estàndard
varietats lingüístiques que difereixen entre diferents països).
DADES QUANTITATIVES
Taula 1: Resum de dades quantitatives recollides per a les diferents
definicions.
Llengua
|
Temps
|
Longitud1
|
Longitud2
|
biblio
|
participacions
|
col·laboradors
|
Visites
|
Parlants
|
Català
|
124
|
64
|
96
|
13
|
120
|
69
|
191
|
4.453.098
|
Castellà
|
123
|
11
|
85
|
19
|
288
|
160
|
7872
|
500.000.000
|
Neerlandès
|
129
|
9
|
64
|
14
|
134
|
86
|
364
|
24.000.000
|
Alemany
|
115
|
14
|
99
|
13
|
129
|
90
|
2469
|
120.000.000
|
Gallec
|
144
|
14
|
20
|
12
|
77
|
27
|
99
|
3.500.000
|
Francès
|
116
|
23
|
67
|
13
|
154
|
102
|
1293
|
77.000.000
|
Italià
|
118
|
11
|
89
|
12
|
112
|
68
|
1060
|
70.000.000
|
Anglès
|
141
|
48
|
321
|
31
|
685
|
367
|
14178
|
500.000.000
|
S’ha recollit, per a cada entrada, el temps
de vida a la xarxa de les definicions (en mesos); la longitud en paraules de
les definicions (entre parèntesis es recull la longitud de la primera
definició); el nombre de cites bibliogràfiques; el nombre de participacions des
de la primera definició fins a la darrera; el nombre de col·laboradors diferents;
les visites a la pàgina fetes el darrer mes (sol ser un valor mitjà de les
visites fetes en diferents mesos) i el nombre de parlants de la llengua com a
primera llengua (dades extretes de la Vikipèdia posant com a entrada el nom de
la llengua).
Per tal de veure si hi ha diferències entre les dades
obtingudes de comunitats amb un elevat nombre de parlants en relació amb les
minoritàries, se segmenta la mostra segons la mitjana dels parlants de les
diferents llengües estudiades (mitjana= 73.500.000 parlants). La mitjana és un
valor descriptiu de tendència central que divideix els casos en dos grups
iguals numèricament. Un dels grups està format pels casos amb valors superiors
a la mitjana i l’altre grup conté els valors que queden per sota de la mitjana.
Per a la segmentació, no s’ha utilitzat el valor mitjà de parlants a causa de
l’ampli rang de valors de les dades(rang= [3.500.000 – 500.000.000] amb un
valor mitjà de parlants= 162.169.137).
Un cop
segmentada la població, les dades queden subagrupades de la manera següent:
Taula
1a: Llengües majoritàries.
Taula
1b: Llengües minoritàries.
Llengua
|
Temps
|
Longitud1
|
Longitud2
|
biblio
|
participacions
|
col·laboradors
|
Visites
|
Parlants
|
Català
|
124
|
64
|
96
|
13
|
120
|
69
|
191
|
4.453.098
|
Neerlandès
|
129
|
9
|
64
|
14
|
134
|
86
|
364
|
24.000.000
|
Gallec
|
144
|
14
|
20
|
12
|
77
|
27
|
99
|
3.500.000
|
Italià
|
118
|
11
|
89
|
12
|
112
|
68
|
1060
|
70.000.000
|
Es pot fer un contrast d’hipòtesi (prova t-Student per a
mostres petites) plantejant com hipòtesi nul·la (H0) que els dos valors mitjans
no són diferents. És a dir, que el comportament a la xarxa no està determinat
per la comunitat lingüística. Per a la decisió d’acceptació de la hipòtesi
nul·la, es calcula el p-valor amb un grau de confiança (α) de 0.05 i amb n-2
graus de llibertat (n és el nombre total de variables). En aquest cas, els
graus de llibertat (g.l.) són: (4-1) + (4-1)= 6. Els resultats obtinguts són
els següents:
Temps de vida de la definició a la xarxa.
El p-valor per a la variable “Temps” que indica els mesos
de vida a la xarxa de la definició indica que es pot acceptar la hipòtesi
nul·la (p= 0.28) i que la magnitud de la comunitat de parlants no determina
variacions en el moment d’inserir aquesta informació a la Wikipèdia.
Longitud en paraules. Variació de la
longitud de la definició.
Un resultat semblant s’obté per a la variable longitud,
en paraules, de la definició (variables “longitud1” (p= 0.49) per a la primera
definició i “longitud2” (p=0.14) per a la darrera). De totes maneres, es pot
cercar una explicació per aquesta davallada del valor de p entre les dues
variables “longitud”. Si es calcula el p-valor per a la diferència entre les
dues longituds es pot obtenir un valor encara més baix i dintre de valors de
significació (0.12). El càlcul d’aquest estadístic de contrast és sensible a la
mida de la mostra, als g.l. i al grau de confiança. En aquest cas, la mida de
la mostra és petita i es podria esperar valor més petits de la p si es pogués
augmentar la mida mostral. Segons els valors que es presenten en aquest
treball, es pot observar una tendència a un creixement més gran per aquelles
llengües amb un major nombre de parlants.
Cites bibliogràfiques
Per a la variable “biblio” que recull el nombre de cites
bibliogràfiques, el valor de p=0.12 es deu al gran pes que té el valor “biblio”
per a l’anglès i en menor mesura el castellà en el seu càlcul. Així es podria
esperar un nombre de cites bibliogràfiques més grans en les definicions
redactades amb llengües majoritàries.
Participació en les definicions
Pel que fa a les variables descriptives de la càrrega
col·laborativa en les definicions, es troben valors de p significatius
(“participacions” p= 0.1 i “col·laboradors” p= 0.08) que indiquen que aquesta
càrrega és significativament més elevada en les llengües amb un nombre major de
parlants. A més, es pot creure que els col·laboradors intenten respectar i
accepten la bibliografia citada pels autors precedents perquè els valors de
“biblio” no creixen de manera proporcional als valors numèrics referents a les
col·laboracions.
Comportament dels visitants
El p-valor (p= 0.06) permet rebutjar la hipòtesi nul·la
per a la variable “visites” que indica el nombre de visites rebudes el darrer
mes. El comportament dels visitants sí que és proporcional a la mida de la
comunitat de parlants.
Una possible interpretació d’aquests resultats és que en
els treballs cooperatius en xarxa, el
comportament dels col·laboradors és similar i adaptat al voltant de l’entorn de
treball de manera independent de la comunitat lingüística que es tracti. Les
diferències degudes a la magnitud de les comunitats lingüístiques es troben en
la concurrència a l’espai de treball cooperatiu.
DADES QUALITATIVES
Taula 2. Recull dels conceptes que
inclouen les diferents definicions.
|
Català
|
Neerlandès
|
Castellà
|
Gallec
|
Francès
|
Alemany
|
Italià
|
Anglès
|
Relació societat I llenguatge
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
Usos lingüístics
|
1
|
1
|
1
|
0
|
0
|
1
|
0
|
1
|
Canvi lingüístic
|
1
|
1
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
Factors causals del canvi
|
1
|
1
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
Variables socials
|
0
|
1
|
1
|
0
|
1
|
1
|
0
|
1
|
Variables lingüístiques
|
0
|
1
|
0
|
0
|
1
|
0
|
0
|
1
|
Aspectes socials determinants
|
0
|
0
|
1
|
0
|
0
|
1
|
0
|
1
|
Llengua com sistema de signes
|
0
|
0
|
1
|
0
|
0
|
1
|
0
|
0
|
Llengua en el context social
|
0
|
0
|
1
|
0
|
1
|
0
|
1
|
1
|
Punts comuns amb altres disciplines
|
0
|
0
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
Significat social de la llengua
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
1
|
1
|
Significat polític de la llengua
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
0
|
1
|
Significat cultural de la llengua
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
1
|
0
|
Contenidor interdisciplinari
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
0
|
Funció comunicativa de la llengua
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
0
|
Dades textuals
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
0
|
Sociolectes (varietats entre grups socials)
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
Punts de divergència amb altres disciplines
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
1
|
En aquesta taula (taula 2), es representen els diferents
conceptes que s'han trobat en les definicions de la disciplina sociolingüística
(els marcats en les definicions recollides). Un aspecte que es pot destacar, a
un primer cop d'ull de les dades, és que les llengües minoritàries acostumen a
definir la sociolingüística centrada en un sol àmbit de la seva definició
extensa mentre que les llengües amb més nombre de parlants ocupen diferents
àmbits de la sociolingüística en la seva definició. Així, les definicions en
català i en neerlandès se centren en el canvi lingüístic mentre que la
definició italiana proposa el protagonisme dels aspectes més socials de la
sociolingüística. L'entrada gallega opta per una definició més acadèmica tot
acarant la sociolingüística amb altres disciplines.
En els textos redactats en llengües majoritàries, es
troben definicions que inclouen diferents àmbits d'abordatge de la
sociolingüística. Aquest fet és més evident en la llengua anglesa que és una de
les llengües vehiculars més importants de la xarxa, a més de ser la llengua
originària de la Wikipèdia.
Es pot pensar que la contemplació d'un o més àmbits té
una certa correlació amb la concurrència als espais de col·laboració de la
Wikipèdia, ja que les definicions s'obtenen per aposició de les diferents
aportacions. Si es mira l'històric de col·laboracions, se solen trobar
correccions sense eliminació de textos (només els redundants) i les noves
aportacions no invaliden el que ja s'hi ha escrit.
Agrupament de les dades qualitatives
Les dades de la Taula 2 són molt disperses i amb una gran
quantitat de valors zero. Això dificulta el seu tractament estadístic. Per tal
de reduir els graus de llibertat de la taula, s'han agrupat els diferents
conceptes recollits en camps semàntics equivalents (Taula 3). Aquesta taula és
una taula de correspondències o de contingència que recull l'agregat absolut
dels conceptes anomenats en les definicions.
Els nous conceptes proposats permeten veure que no es
tracta d'un agregat exacte de sinònims. Aquests nous camps semàntics
equivalents s'enuncien aixoplugant-se en determinats corrents de pensament de
la sociolingüística que els valida.
Relació societat/ llenguatge
En el recull de les diferents definicions de la
disciplina sociolingüística, es troba una coincidència en totes les llengües
estudiades i és l'estudi de la relació entre la societat i el llenguatge.
Aquesta relació s'enuncia al principi de la definició per després seguir amb
diferents conceptes segons la llengua estudiada. Aquest mateix inici del
discurs es troba en moltes de les definicions de “sociolingüística” recollides
de material editat en paper o en línia però amb una autoria definida per noms
propis i amb el vistiplau d'un consell de redacció (revisat per Álvarez Muro,
2011: 7-10). I és a partir d'aquest
concepte comú que les definicions segueixen recorreguts diferents entre els
altres conceptes agrupats segons diferents corrents de pensament de la
sociolingüística.
Segons les definicions recollides, sembla que queda clar
que els estudis sociolingüístics s'han de plantejar en els espais d'intersecció
entre els contenidors dels objectes lingüístics i els socials. Aquests espais
d’intersecció, ja que no són espais afitats, són més mal·leables en la seva
definició i permeten incorporar objectius particulars en el moment d'aplegar
heterogeneïtats per a la creació d'un corpus d'objectes amb valor autoreferent.
És aquesta pluralitat d'enfocaments la que s'ha intentat recollir en els
agregats de conceptes de les definicions. Es pot afirmar que els
sociolingüistes coincideixen en l'acceptació que intervenen aspectes de
diferents disciplines del coneixement en l'estudi de la visió social del
llenguatge.
Variables
lingüístiques
Els conceptes agrupats en
aquesta categoria es poden relacionar amb les teories de Labov (2007:1-3).
Aquest autor afirma que llenguatge i societat són dominis separats sense
interseccions ni espais comuns i proposa l'estudi de la distribució social de
determinades formes lingüístiques per tal de poder relacionar els canvis
lingüístics i les variants de la parla amb un context social determinat. Labov
dóna molta importància a les variables lingüístiques que utilitza en les
anàlisis del llenguatge quotidià per tal d'estudiar l'estructura de la llengua
i els mecanismes i causes del canvi lingüístic. D'aquesta manera, la descripció
de les variants dels usos lingüístics són el reflex de les actituds socials
dels parlants mentre que les variables socials només tenen valor de descriptors
del context social de la parla.
Variables
socials
Hymes (2006: 67-69) proposa el
terme d'etnografia de la parla o etnografia de la comunicació com una etiqueta
de la teoria que defensa sobre que la lingüística representa un conjunt de
maneres diferents de parlar segons el significat de la parla i de la seva
economia. Hymes proposa que el context social és el determinant de la variació
i alhora, de la coherència dels usos lingüístics dels parlants. Així, un text
està format per un determinat patró formal de línies les quals generen un
efecte narratiu. La seva lectura dins del context social generen el seu
significat.
La idea de context aplega els
trets no verbals de diverses naturaleses que emmarquen la conversa i permeten
la interpretació dels enunciats mitjançant les convencions esperades del
contingut del missatge i del seu estil (Serrano, 1998: 375-387).
Usos
lingüístics
S'han agrupat en aquest camp semàntic, els conceptes que
fan referència a la sociolingüística de la interacció. Aquest corrent de
pensament contempla un conjunt de variables individuals i socials per tal de
poder analitzar el significat social de la diversitat lingüística. Amb aquest
objectiu, s'accentuen els aspectes funcionals de la interacció comunicativa i
de la manera de reflectir la identitat social.
Gumperz (1982:131- 135) proposa desenvolupar models
interpretatius del context del discurs i dels condicionants personals que
permetin interpretar els efectes dels factors socials en el canvi lingüístic. A
més, aquest autor afegeix la condició que les persones que pertanyen a una comunitat
de parla han de sentir-se diferents de les altres per raó de les seves
diferències lingüístiques. És a dir, el canvi lingüístic ha de ser quelcom
conscient en els parlants per tal que es pugui considerar un tret identitari.
Relació amb
altres disciplines
Aquesta variable aplega conceptes extrets d'analogies amb
models validats en altres disciplines amb la finalitat de construir models
específics que expliquin la dinàmica de la interacció entre la societat i el
llenguatge. La funcionalitat i la dinàmica d’aquests models sociolingüístics
s'obtenen mitjançant la interacció de diferents components interdisciplinaris
(Villena: 1992: 175-195). Val com a exemple el treball de Bastardas (2014: 143-
163) que estableix una analogia amb els models d'equilibri de poblacions
proposats per l'ecologia per explicar alguns fenòmens sociocognitius de les
llengües. Fenòmens com el contacte lingüístic i el multilingüisme en les
societats globals troben la seva especificació en aquests models.
Els termes utilitzats en aquest treball per segmentar les
definicions de sociolingüístics recullen
algunes de les vies de pensament marcades pels diferents objectes d'estudi de
la sociolingüística. Per a totes les llengües estudiades, hi ha un acord a
l'hora de definir la sociolingüística com la disciplina que estudia els
mecanismes d'interacció entre el llenguatge i la societat. Interacció
representada com un espectre borrós, no bidireccional i dinàmic que afavoreix
que unes mateixes dades es tractin amb uns objectius diferents sota una mirada
lingüística i/ o sociològica (Monroy Casa i Hernàndez Campoy, 1993: 177- 204).
Taula 3. Dades conceptuals agrupades.
Taula 3
|
Català
|
Neerlandès
|
Castellà
|
Gallec
|
Francès
|
Alemany
|
Italià
|
Anglès
|
Ni.
|
Relació societat/ llenguatge
|
1
|
1
|
2
|
1
|
2
|
4
|
4
|
4
|
19
|
Usos lingüístics
|
3
|
3
|
1
|
0
|
0
|
1
|
0
|
4
|
12
|
Variables socials
|
0
|
1
|
2
|
0
|
1
|
2
|
0
|
2
|
8
|
Variables lingüísti-ques
|
0
|
1
|
1
|
0
|
1
|
1
|
2
|
1
|
7
|
Relació amb altres disciplines
|
0
|
0
|
1
|
1
|
1
|
1
|
2
|
2
|
8
|
N .j
|
4
|
6
|
7
|
2
|
5
|
9
|
8
|
13
|
54
|
La prova X2 d’independència estadística no és
significativa (X2= 0.999; g.l.= 11). Això indica que la distribució de cada
variable depèn de la distribució de la resta de les dades observades i que
aquesta distribució (no els valors) pot variar amb modificacions en la mida de
la mostra o en les distribucions d’altres variables. En aquest cas, hi ha un
número molt gran de graus de llibertat (g.l.= 11) amb una mida mostral petita
(N= 54) que provoca que més del 25% de les caselles continguin valors per sota
del 5% mostral. En aquests casos, és desaconsellable l’ús de l’estadístic X2
com prova de valoració de la independència entre les variables a causa dels
efectes de la mida de la mostra i dels graus de llibertat.
En aquest cas, és millor l’ús de la Prova exacta de
Fisher per mostres petites (p < 5%). Aquesta prova valora l’efecte de
l’atzar en les distribucions mostrals sense valorar les distàncies entre les
freqüències de les variables. La prova F permet la comparació de proporcions de
mostres categòriques de dades en taules de contingència. En aquest cas, el
valor de F és significatiu (F=0.003) la qual cosa indica que la distribució de
freqüències absolutes de la taula estudiada no és deguda a efectes de
l’atzar.
De la taula de freqüències absolutes es pot obtenir una
taula de perfils per files i per columnes per tal de veure les diferents
distribucions de les variables. Primer, cal calcular els perfils marginals de
les files ( fi.= ni./ N) i de les columnes (f.j= n.j/N). Llavors, es divideixen
les freqüències observades pels seus valors marginals corresponents. Aquestes
taules permeten veure les semblances i diferències entre els diferents grups de
variables.
VARIACIONS CONCEPTUALS SEGONS LA LLENGUA
ESTUDIADA
Taula
4. Recull dels valors dels perfils fila.
Taula 4
|
Català
|
Neerlandès
|
Castellà
|
Gallec
|
Francès
|
Alemany
|
Italià
|
Anglès
|
Marginal fila
|
Relació societat/ llenguatge
|
0.05
|
0.05
|
0.11
|
0.05
|
0.11
|
0.21
|
0.21
|
0.21
|
0.35
|
Usos lingüístics
|
0.25
|
0.25
|
0.08
|
0
|
0
|
0.08
|
0
|
0.33
|
0.22
|
Variables socials
|
0
|
0.12
|
0.25
|
0
|
0.13
|
0.25
|
0
|
0.25
|
0.15
|
Variables lingüísti-ques
|
0
|
0.14
|
0.14
|
0
|
0.14
|
0.14
|
0.29
|
0.14
|
0.13
|
Relació amb altres disciplines
|
0
|
0
|
0.13
|
0.13
|
0.13
|
0.13
|
0.25
|
0.25
|
0.15
|
Marginal columna
|
0.07
|
0.11
|
0.13
|
0.04
|
0.09
|
0.17
|
0.15
|
0.24
|
54
|
Aquests perfils permeten valorar els usos dels diferents
conceptes utilitzats en la definició de la sociolingüística. La representació
gràfica dels seus valors clarifica millor les relacions entre els valors de la
taula tot facilitant la interpretació dels resultats.
Gràfic
1. Comparació, en percentatge, dels diferents conceptes segons la llengua
estudiada.
Així, en el Gràfic 1 es pot veure que la distribució dels
conceptes presents en les diferents definicions, no és superposable a totes les
llengües estudiades. Això es pot interpretar com que cada comunitat lingüística
conceptualitza de manera diferent un mateix terme i delimiten diferents
objectius i línies d’actuació. Cal afegir que en aquest treball, l’estudi
tracta de la definició de la disciplina sociolingüística a partir de les
definicions donades per sociolingüistes, tal com es pot veure en la disciplina
citada. Això també permet dibuixar les motivacions de la sociolingüística en
les diferents comunitats de parla estudiada.
Gràfic
2. Comparació, en percentatges acumulats, dels diferents conceptes segons la
llengua estudiada.
El gràfic 2 mostra els percentatges acumulats dels
diferents conceptes inclosos en les diferents definicions. Els valors d'aquests
percentatges són una mesura de la redundància en un concepte determinat. Aquesta
redundància es pot interpretar com el grau d'importància d'un concepte concret
en la definició.
Es poden apreciar diferències segons el nombre de
parlants de les llengües. Així, les llengües minoritàries no inclouen tots els
camps semàntics en la seva definició mentre que les majoritàries mostren una
tendència a la inclusió de totes les variables conceptuals en la definició que
proposen. Llevat de la variable que fa referència al concepte “relació entre la
societat i el llenguatge” que està, en més o menys proporció, en totes les
definicions, el català, defineix la sociolingüística centrada en estudis sobre
els usos lingüístics mentre que el gallec ho fa centrant- se en aspectes més
acadèmics com les relacions amb altres disciplines del coneixement. Ei neerlandès,
amb tres variables semàntiques, i l’italià, amb dues, presenten un perfil
intermedi entre el de les llengües minoritzades i el de les llengües
majoritàries que solen incorporar tots els camps semàntics en la seva
definició. Cal tenir en compte que tant el neerlandès com l’italià són llengües
oficials de l’àrea geogràfica que es parlen.
Al seu torn, les llengües majoritàries, oficials i
etiquetades de vehiculars incorporen tots els conceptes en la seva definició de
sociolingüística llevat de la definició en llengua francesa que no fa
referència a l’ítem que recull significats del camp semàntic sobre els usos
lingüístics.
VARIABILITAT DE LES LLENGÜES PER A CADA
CONCEPTE DE LA DEFINICIÓ
Taula
5. Recull dels valors dels perfils columna.
Taula 5
|
Català
|
Neerlandès
|
Castellà
|
Gallec
|
Francès
|
Alemany
|
Italià
|
Anglès
|
Marginal fila
|
Relació societat/ llenguatge
|
0.25
|
0.17
|
0.29
|
0.5
|
0.4
|
0.44
|
0.5
|
0.31
|
0.35
|
Usos lingüístics
|
0.75
|
0.05
|
0.14
|
0
|
0
|
0.11
|
0
|
0.31
|
0.22
|
Variables socials
|
0
|
0.17
|
0.29
|
0
|
0.2
|
0.22
|
0
|
0.15
|
0.15
|
Variables lingüísti-ques
|
0
|
0.17
|
0.14
|
0
|
0.2
|
0.11
|
0.25
|
0.8
|
0.13
|
Relació amb altres disciplines
|
0
|
0
|
0.14
|
0.5
|
0.2
|
0.11
|
0.25
|
0.15
|
0.15
|
Marginal columna
|
0.07
|
0.11
|
0.13
|
0.04
|
0.09
|
0.17
|
0.15
|
0.24
|
54
|
La taula 5 recull els valors relatius de les
participacions de cada llengua estudiada en el pes dels camps semàntics
obtinguts de les definicions. La seva representació gràfica permet observar les
tendències semàntiques de cada una de les llengües estudiades.
Gràfic
3. Perfils columna.
El Gràfic 3 mostra com les línies corresponents a
llengües minoritàries tendeixen a acumular les puntuacions en parts del gràfic.
Al seu torn, les llengües majoritàries tenen un traç més aplanat i tenen
representació en la quasi totalitat dels conceptes.
Gràfic 4. Percentatges acumulats dels
perfils columna
El gràfic 4 representa la participació, en percentatge,
de cada llengua en els diferents conceptes extrets de les definicions així com
els seus pesos, el valor dels quals indiquen el grau de redundància en un
concepte concret. Així, per a les llengües minoritàries, el grau de redundància
conceptual és més elevat mentre que per les llengües majoritàries és més elevat
el nombre de conceptes inclosos en la definició de la disciplina
sociolingüística.
INDICADORS
DE CORRENTS DE PENSAMENT SEGUITS EN LES DEFINICIONS. AUTORS CITATS A LA
BIBLIOGRAFIA.
Taula 6.
Recull dels autors citats a la bibliografia.
Català
|
Neerlandès
|
Castellà
|
Gallec
|
Francès
|
Alemany
|
Italià
|
Anglès
|
Bastardas, A.
|
Appel, R.
|
Almeida, M.
|
Alonso X.
|
Bachmann, C.
|
Bastian, S.
|
Giglioti, P.P.
|
Gumperz, J.
|
Boix, E.
|
Bernstein, B.
|
Bastardas, A.
|
Ferro, X.
|
Bautier, E.
|
Dittmar, N.
|
Berrato, G.
|
Paulston, Ch.
|
Bourdieu, P
|
Boves, T.
|
Bourdieu, P.
|
Freixero, J.R.
|
Blanchet, P.
|
Fishman, J.A.
|
Giannini, S.
|
Hodson, T.C.
|
Ferguson, C.A.
|
Chambers, J.
|
Conde Silvestre, J.C.
|
García, P.
|
Bourdieu, P.
|
Hymes, D.
|
Klein, G.B.
|
Stewart, W.
|
Fishman, J.A.
|
Cornips, L.
|
Foucault, M.
|
Lakoff, R.T.
|
Boyer, H.
|
Labov, W.
|
D'agotino, M.
|
Kloss, H.
|
Foucault, M.
|
Crystal, D.
|
Halliday, M.
|
Monteagudo, H.
|
Bulot, T.
|
Izquierda, A.
|
Mazzone, M.
|
Ammon, U.
|
Halliday, M.
|
Hymes, D.
|
Lakoff, R
|
Moriño , R.
|
Calvet, L.J.
|
Löffer, H.
|
Cardona, G.R.
|
Kordíc, S.
|
Hymes, D.
|
Labov, W.
|
Moreno, F.
|
Portas, M.
|
Gumperz, J.
|
Schlieben, B.
|
Duranti, A.
|
Paolillo, J.
|
Labov, W.
|
Lakoff, R.
|
Muñoz , H.
|
Rei- Doval, M.
|
Marcellesi, J.
|
Trudgill, P.
|
|
Labov, W.
|
Mollà, T.
|
|
Reyes, R.
|
Rodríguez, F.
|
Moreau, M.L.
|
Veith, W.H.
|
|
Deckert, Sh.
|
Ruíz, F.
|
Silva, C.
|
Rubal, X,
|
|
|
|
Nordquest, R.
|
|
|
Trudgill, P.
|
|
|
|
|
Wardhaugh, R.
|
Alguns dels autors recollits són comuns a més d’una
llengua estudiada i d’altres autors són d’àmbit lingüístic local. Aquests
autors es corresponen amb els conceptes recollits de les definicions.
DISCUSSIÓ
Escribir comunitariamente, mediante las palabras de los
otros irrumpiendo en las aseveraciones de uno; un escribir desde la ineludible
fragmentación pero, al mismo tiempo, desde todos los sitios y por todos los
medios, en definitiva, una imposibilidad de escribir sólo a ratos o una manera
de estar escribiendo siempre.
Frente al melodramático vértigo de la página en blanco aparece
el ilusionante reto del libro infinito, ....es la des-obra.
(Galiano
y Roma, 2014: 9-11)
La cita que encapçala aquest epígraf fa referència a les
diferències en les actituds participatives per la recepció i producció de
coneixement segons el mitjà que s'utilitzi. La diversitat conceptual obtinguda
en les definicions recollides en l’epígraf de resultats, permeten afirmar que
la naturalesa de la sociolingüística és heterogènia, de límits borrosos i amb
un domini d’actuació ubicat entre les fronteres de disciplines diferents. Els
discursos en la frontera obliguen a una autodefinició, ja que es tracta d’un
discurs que defineix una alteritat. Alteritat entesa com una relació funcional,
més enllà dels trets identitaris, entre la sociolingüística i el que queda a fora
(Maldonado Rivera, 2010:1-16).
De totes maneres, no sembla que en els enunciats
recollits de les definicions de sociolingüística s'hi puguin trobar mecanismes
de resignificació dels espais de trobada dialèctica amb altres disciplines. En
aquests espais en la frontera amb altres disciplines no es defineix un discurs
d'alteritat per tal de modificar la càrrega simbòlica dels parlants. Parlants
que formen part de la frontera, ja que les modificacions en la xarxa de
comunicació social impliquen modificacions en la infraestructura social (Van
Dijk, 1999: 23-36), és a dir, en les motivacions i en el comportament dels
parlants.
Les definicions de la sociolingüística recollides en
aquest treball es poden considerar com enunciats autoreferents. Aquesta
consideració permet interpretar-les com exercicis de pressa de consciència i
delimitació dels espais simbòlics i d'enunciació propis. Seguint la mateixa
línia interpretativa, els diferents conceptes extrets de les definicions poden
interpretar- se com relacions entre objectes semiòtics que, des de la
diferència, determinen la manera de ser subjectes diferenciats en els espais de
comunicació. Així, aquestes definicions determinen la tria de patrons cognitius
i d'interpretació que permetin seleccionar i donar rellevància a determinats
aspectes del món real (Barranquero Carretero, 2012: 243- 258).
DADES QUANTITATIVES
Dades extretes de la Wikipèdia que reflecteixen el
comportament de la concurrència a la definició de sociolingüística. Aquestes
dades permeten concloure que el comportament en la manera d'accedir a la pàgina
està determinada per la dinàmica de la Wikipèdia i no per la comunitat
lingüística. La Wikipèdia és una comunitat en xarxa i es pot considerar un
producte del procés de globalització. La globalització combina aspectes globals
i regionals i estableix espais de diàleg a dos nivells diferents, local i
global, sense barrejar-los a causa de la tendència a la fragmentació dels
espais públics provocada per l'ús d'Internet (van Dijk, 2012: 171-173).
Les dades sobre la concurrència als espais de
participació i consulta de la Wikipèdia no es troben afectades per la llengua
estudiada.
En la societat xarxa, es modifiquen les dimensions espai/
temps. Dimensions relacionades amb les estructures socials públiques i
privades. La globalització de l’espai fa que les relacions personals deixin de
ser d’interacció interindividual per augmentar en nombre i en distància. Aquest
allunyament de l’horitzó provoca un augment de la mobilitat personal. Les
restriccions temporals també es troben modificades en la societat xarxa a causa
de la disseminació de costums i de tradicions. A més, i és el més important, la
societat xarxa afavoreix la individualització a causa de l'opacitat de l'entorn
i del gran volum de dades que obliga a establir un ordre de rellevància en la
tria de dades. Així, l'augment de subjectivitat de l'entorn social es veu
contrarestat amb una major subjectivitat que fa que hi hagi diverses realitats
diferents. Això provoca un trencament de les barreres entre els espais públics
i privats i obliga a una major percepció selectiva. En la cultura digital, hi
ha molta informació redundant a causa que hi ha molta producció, dispersió i
consum d'informació (van Dijk, 2012: 211-220).
No només van Dijk proposa una individualització fins a la
irreductibilitat. Individualització alhora dinàmica que separa les dues
dimensions, pública i privada, que contextualitzen un discurs. Aquestes
dimensions són, segons Simmel, la història, encarregada de imposar els límits
dictats per la segona dimensió, la natura. La separació d'aquestes dues
dimensions fa que la natura esdevingui un flux buit i homogeni mentre que la
història s'estructuri com una cadena d'hàbits que alimenten la comunicació o l'enfrontament
entre els individus. Aquestes comunicacions són circulars i autoreferents sense
més finalitat que la seva iteració (Rafele, 2014: 16-24).
En una revisió sobre l'obra de Lukács, Abruzesse (2014:
26-29) també fa referència a la generació d'un discurs com un trànsit des de
l'esfera exterior, esfera de la metròpolis i de la societat de l'espectacle,
fins a l'esfera interior o espai de relació. Les tecnologies de la informació
fan de pròtesi visual en el món exterior i de pròtesi del cos en l'esfera
interior.
Al seu torn, Virno (2003: 35-55) en la descripció que fa
de la “multitud”, afirma que hi ha una desaparició i dissolució dels “llocs
especials” del discurs i de l’argumentació a favor dels “llocs comuns” que es
tornen més visibles. De totes maneres, els “llocs especials” segueixen existint
però, no ofereixen uns hàbits de dir i pensar específics d'una comunitat.
Segons aquest autor, els “llocs especials” són els modes de dir i pensar propis
dels diferents àmbits de la vida social mentre que els “llocs comuns”
representen les formes lògiques i lingüístiques que dibuixen la trama cognitiva
que estructura tots els discursos.
Segons aquests autors, la concurrència als espais de la
xarxa, alterarien les dimensions del discurs per tal de donar prioritat al
manteniment de les referències de grup associades als espais públics. A partir
dels anys noranta, Internet ha propiciat cada cop més l'agrupament de persones
en multituds híbrides, fluides, en canvi constant i desterritorialitzada. Això
provoca una cerca de marcs contextualitzadors que en el present treball està
determinat per les dades qualitatives, és a dir, per les dades de concurrència
a l'espai de definició terminològica. A més, hi ha una tendència, al revés dels
treballs individuals que cerquen trets diferenciadors, a afegir text i
bibliografia tot respectant el que ja hi ha escrit. De fet, molta bibliografia
citada (Taula 6) es troba en diferents llengües. En el treball col·laboratiu,
l'argumentació està dirigida a recollir totes les possibles observacions i
maneres de raonar que pressuposen la conformitat al grup i a les convencions
socials. La valoració depèn d'un context relacional, és a dir, del sistema de
funcionament i de la manera de presentar el text (Gielen, 2014: 30-55).
DADES QUALITATIVES.
Aquestes dades recullen els diferents conceptes inclosos
en les definicions de la disciplina sociolingüística. L'anàlisi estadística
demostra que hi ha diferències entre si el que s'estudia és una llengua en
contacte amb una altra amb un nombre de parlants superior, de si és una llengua
minoritària però oficial o si es tracta d'una llengua majoritària amb
característiques de llengua vehicular a la xarxa. En el primer dels casos,
l’accent es posa en un dels conceptes i en la seva iteració mentre que en el
darrer cas, el que s'intenta és recollir les diferents propostes. Els casos de
llengües minoritàries però sense estar en contacte lingüístic, presenten una
distribució de camps semàntics entremig dels dos casos comentats anteriorment.
Es pot afirmar que els diferents grups de parlants donen
un significat diferent dels usos lingüístics. Així, les llengües minoritàries
tenen un grau de redundància conceptual més elevat mentre que les llengües
majoritàries eleven el nombre de conceptes inclosos en la definició.
Aquesta clausura semàntica de les llengües minoritàries
es pot interpretar com que la tria
lingüística es contempla com un tret de pertinença a un grup social
determinat. Això no passa en les llengües majoritàries, una possible causa pot
ser el seu abast. Abast format per diferents comunitats de parlants amb més
punts de divergència que de proximitat. Aquest podria ser un motiu que fes que
aquestes llengües no fossin vàlides com un tret identitari de pertinença a un
grup social. Això podria explicar els diferents comportaments observats entre
les llengües. Mentre que les llengües minoritàries cerquen la seva
sostenibilitat mitjançant la dotació de significats als canvis lingüístics, les
llengües majoritàries s’interessen per recollir els diferents aspectes de les
definicions i proposar algunes conclusions. Per exemple, el treball de Vila i
Galindo (2009) que revisen la història de la convergència cap al castellà de
Catalunya. Aquests autors afirmen que des de l’Estat espanyol es presenta
l’expansió del castellà com el resultat d’un procés històric molt llarg sense
ser el resultat de cap imposició. A més, aquest canvi és volgut per els
catalanoparlants. Al seu torn, l’explicació donada per als catalans és molt
diferent i afirmen que la infiltració del castellà en els usos interpersonals
és un producte del franquisme, com un acte de subordinació.
Sembla més fàcil pensar que els processos de convergència
lingüística tenen un cert grau de violència, ja que es tracta d’una innovació
social. Els sistemes socials són conservadors i resistents als canvis. En
aquests sistemes, les innovacions socials només s’imposen per seducció o bé per
no poder evitar-los. Aquests canvis no conservadors es deuen a interaccions de
fora del sistema, ja que els trets identitaris tendeixen a la repetició
constant. Interaccions que impliquen una reflexió en el llenguatge i que
obliguen a fer la descripció de les noves circumstàncies en el mitjà en el qual
es conserva la identitat i l’adaptació (Maturana, 2009: 7-16). Així, una de les
llengües es veuria com un element exogen a la lògica del sistema del qual en
forma part (Pont, 2014).
CONCLUSIONS
En la
definició de sociolingüística es troben reflexos de la realitat social que
viuen els investigadors. Reflexos materialitzats en inquietuds relacionades amb
els mecanismes autoreferents o amb els mecanismes generadors de trets
identitaris.
Les
diferents definicions de la disciplina sociolingüística s'interpreten com
propostes de selecció d'objectes de la realitat i de mecanismes d'interpretació
de les dades.
La
concurrència als espais de definició està determinada per la dinàmica de la
comunitat xarxa i no per les característiques de la comunitat lingüística.
La tendència
per part dels col·laboradors a afegir text respectant el que ja està escrit
s'interpreta com un reflex del treball col·laboratiu que cerca la confecció de
marcs contextualitzadors més que l'obtenció d'un objecte singular definit per
trets diferenciadors.
En els
treballs col·laboratius en xarxa, es barregen motivacions i
característiques diferents: les
aportades per la tecnologia de la xarxa i les de la llengua en ús. Per aquest
motiu, cal revisar els criteris de validació d'aquests treballs.
BIBLIOGRAFIA
Abruzzese, A. (2014) El
alma y los media. En: Mediología.
M. Pireddu y M. Serra (eds.). Gedisa, Barcelona.
Bastardas, A. (2003) Comunicacions institucionalitzades i
comunicacions individualitzades: la complexitat de l’ús social de les llengües.
Treballs de Sociolingüística Catalana, 17.
Bastardas, A. (2014) Ecología
y sostenibilidad lingüística: una aproximación desde la (socio) complejidad. Eugenio
Coserius In Memoriam. XIV Jornadas de lingüística. Consulta en línia: https://www.academia.edu
Bauman, Z. (2003) Comunidad. En busca de seguridad en un mundo
hostil. Ed. Siglo XXI.
Bruguera, E. (2006) Els blocs. Editorial UOC.
Cabré, M.T. (1992) La
terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Editorial Les
Naus d'Empuries.
Cassany, D. (2011) En_línia: Llegir i escriure a la xarxa. Editorial
Graó.
Castells, M. (2009) Comunicación
y poder. Alianza Editorial.
Edwards, J. (2013) Sociolinguistics. A very short introduction.
Oxford University Press.
Fernández- Pampillón
Cesteros, A.; Matesanz del Barrio, M. Y Pérez Broncano, O. (2010) Una
metodología inductiva para la adecuación terminográfica de glosarios
explicativos en Internet. Actas del XXXIX Simposio Interncional de la
Sociedad Española de Lingüística. [Online] http://eprints.ucm.es/10693
Galiano, A. Y Roma, V. (2014) El espíritu del siglo XX. Editorial
Album.
Gielen, P. (2014) El murmullo de la multitud artística. Ed.
Brumaria.
Gumperz, J. (1982) Language and social identity. Cambridge
University Press. Consulta en linia: http://books.google.es
Hymes, D.H. (2006) Ethnopoetics.Theory Culture Society, 23.
Hu, M.; Lim, E.P.; Sun, A.; Lauw, H.W.
and Vuong, B.Q. (2007) Measuring
article quality in wikipedia: models and evaluation.In: Proceedings of the sixteenth ACM
conference on Conference on information and knowledge management. ACM, New
York, USA. Http://dl.acm.org/citation.cmf?id=1321476
Iribarren i Donadeu,
T. i Skrabec, S. (2012) Constel·lacions
variables: literatura en la societat de la informació. Editorial UOC.
Labov, W. (1972) The social stratification of (r) in New York
City Departaments Stores. In: W. Labov Sociolingüistic
Patterns , University of Pennsylvania Press.
Maldonado Rivera, C.A.
(2010 Comunicación nomadológica. De la
identidad a la alteridad. Vivat Academia 113. Consulta en linia: http://www.ucm.es/info/vivataca/numeros/n113/DATOSS.htm
Martínez Oronic, O.
(2013) Contribució sociolingüística a la
Viquipèdia: entrades de conceptes i d'autors.
Martínez
Rodríguez, C. (2012) Wikipedia:
inteligencia colectiva en la red. Profit Editorial.
Maturana, H. (2009) La realidad
¿objetiva o construïda? I Fundamentos biológicos de la realidad. Anthropos,
México.
Nancy, J.
L.(1999) La comunidad desobrada.
Arena Libros, Madrid, 2001.
Pont Vidal, J. (2014) Aurorreferencialidad, tecnología y
“autopoiesis reflexiva”: hacia una nueva comprensión sistémica. Sociología
y Tecnociencia, 4:1-28.
Pradilla Cardona, M.A.
(2011) L’univers calidoscòpic de la
sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana. Treballs
de Sociolingüística Catalana, 21.
Rafele, A. (2014) Medium y aceleración. En: Mediología.
M. Pireddu y M. Serra (eds.). Gedisa, Barcelona.
van Dijk, J. (1999) El análisis crítico del discurso. Anthropos,
186.
van Dijk, J. (2012) The Network Society. SAGE Publications Ltd.
London. Consulta on line: http://books.google.es
Vila Moreno, F.X. i Galindo Solé, M. (2009) Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística
a Catalunya. Xarxa CRUSCAT IEC: 31-45.
Villena, J.A. (1992) Fundamentos del
pensamiento social sobre el lenguaje.Hybris, Ágora, Málaga.
Virno, P. (2003) Gramática de la multitud. Ed. Traficantes de
Sueños. Madrid.
Consultes la
la Viquipèdia
Entradas
