soroll informatiu

El soroll informatiu

 

El “soroll informatiu” és l'excés d'informació provocat pel desordre entròpic d'un gran nombre de notícies. L'excés d'informació i la barreja de dades reals amb dades falses és una de les conseqüències negatives d'Internet. L'activitat informativa a la xarxa tendeix a la creació de falsos mites i a magnificar i a distorsionar la realitat (Albornoz, 2005).

 

També sembla que el soroll informatiu ajuda a percebre la realitat com un agregat de fets punctiformes aïllats del seu context on guanya pes el fet nou per sobre la gravetat dels fets en termes de costos socials, humans  i/ o econòmics. Per exemple, no hi ha gaire gent que pugui explicar el què està passant a Síria des de fa cinc anys malgrat que hi hagi notícies sobre aquest tema cada dia. Moltes notícies i molt parcel·lades.  Però, tal com apunta El Mundo (02-09-2016) la imatge del cadàver d'Aylan a la platja de Bodrum va fer la volta al món i va obligar a plantejar diverses estratègies polítiques sobre la minimització dels perills dels refugiats en la seva fugida. Un any després de la difusió d'aquesta fotografia, han mort, a la mateixa platja, 423 nens en les mateixes circumstàncies. No s'ha tornat a parlar més de la impotància de garantir un pas segur. I és que Internet, no només magnifica les notícies sinó també l'oblit.

 

Sembla que el periodisme es troba en un moment de canvi. De canvi d'estil en la manera de dir. És cert que el model de negoci del periodisme ha canviat i ara es basa en la publicitat. Això força a cercar audiència o lectors. Malgrat tot, cal seguir alguns postulats de “psicologia a la xarxa” per tal d'evitar determinades situacions. Per exemple, RT Televisió opta per contextualitzar la notícia amb fets anteriors per tal de minimitzar l'efecte de fragmentació de la realitat. Efecte propi d'Internet. També caldria evitar l'alarmisme tot intentant no utilitzar expressions que exagerin els fets com els titulars “Dinero o matamos a tu hijo” (20 Minutos, 28-09-2016) o “El timo del secuestro virtual llega a España” (El Mundo, 21-02-2015) sobretot si les amenaces són falses. També caldria evitar imatges impactants així com la dedicació d'un temps excessiu al tema.

 

L'ús de les TICs ha propiciat l'accés global a la informació, la cobertura instantània, la interactivitat i  els continguts multimèdia. Això posa en perill l'autenticitat dels continguts i la veracitat de les fonts. A tot això cal sumar hi la convergència creixent de la propietat dels mitjans de comunicació  amb una pèrdua paral·lela de la diversitat de les veus. En l'actualitat, la informació internacional està uniformada per menys de cinc agències que tenen el “monopoli” de l'actualitat (Pavlik, 2005). Les industries de la informació cerquen augmentar el volum de lectors i de beneficis i això ho aconsegueixen mitjançant un periodisme que cerca l'espectacle i l'entreteniment.

 

El “infotaintment” és la fusió d'informació i entreteniment: “..para quien sólo busque reir y pasar un rato divertido...” (La Sexta 2016) i es pot afegir amb un motiu que no hauria de ser objecte de riure, ja que hi ha moltes persones afectades per la corrupció. Aquest comentari va sorgir seguit del tractament humorístic que es va fer del nomenament de José Manuel Soria per al Banc Mundial. És una nota d'humor sobre un personatge públic però, aquest no és el motiu de la reflexió. Sobre el que cal reflexionar és si l'”infotaintment” s'està generalitzant de tal manera que ja és un tret característic del nou periodisme, sobretot a la televisió. Entre les notícies, la major part obtingudes d'agències de notícies i de manera més lenta que el que es pot obtindre de nou a les xarxes socials, es passen vídeos que tenen com únic aval les visites que acumulen a la xarxa i reben el mateix tractament que les notícies sense ser-ho. Tot això es tradueix en una pobresa informativa creixent (Junquera, 2014).

 

Periodistes com Olga Rodríguez i Rosa Calaf (Galindo, 2010a) afirmen que la societat es troba en una crisi d'identitat social que provoca immovilisme i conformisme. Això es tradueix en el fet que s'accepta qualsevol cosa que no remogui gaire les consciències. Hem posat a dormir a les consciències. De totes maneres, es pot pensar que aquesta infantilització de la societat és un replegament a la cerca de respostes i que algun dia serà necessari donar sentit a cadascuna de les peces del puzle creat per les TICs (Galindo, 2010b). Llavors, faran falta redactors que puguin narrar les històries tal com han passat. Redactors que puguin triar d'entre el caos digital allò que és rellevant i que puguin posar la mirada més enllà de la pantalla del seu ordinador. De moment, el discurs social té el seu mercat dialèctic a la xarxa i els blogs i les xarxes socials pugnen per aconseguir audiències d'acord amb l'impacte i a la novetat del que es presenta. Ara cal ser “viral”. Per exemple, a “lasexta.com” hi ha un apartat de notícies “virals”. Notícies sense cap transcendència com veure a Obama ballant un rap, la foto d'una aranya menjant- se un ratolí, etc. Aquestes “notícies” es trien per índexs d'audiència a la xarxa. Audiència, i això és el que preocupa, molt més elevada que l'apartat dedicat als “Papers de Panamà”. 

 

El periodisme ciutadà és la participació dels lectors o de no periodistes en l'estructuració de les notícies. Un cas de periodisme ciutadà recent és la narració en directe de l'atemptat de Niça (El País, 2016). En aquest cas, els fets s'anaven encadenant en una línia de temps que agregava les diferents aportacions. La velocitat de les xarxes socials va ajudar a donar resposta a l'avidesa d'informació del públic. L'èxit de la noticia i de la recollida de la informació en temps real rau en el fet que aquesta notícia  tracta de la narració d'uns fets objectivables i impactants i no de la seva explicació. En aquest cas és important la veu del redactor que pugui sintetitzar i unificar tantes veus alhora.

 

Quan es tracta de donar una noticia estructurada d'acord amb una selecció crítica de fets i opinions, malgrat que també hi tingui cabuda la veu del periodisme ciutadà, és més necessària la interpretació d'un redactor, ja que poden haver-hi més punts de divergència. Divergències provocades per els diferents imaginaris de les veus que concorren en la notícia (Lippman, 2003). Així, no s'interpretarà de la mateixa manera un procés judicial des de la posició dels afectats que la dels advocats, per exemple. Caldrà doncs, que els redactors recullin les diferents veus i donin coherència al procés narrat.

 

Sembla que es tendeix cap a fórmules mixtes de periodisme (Elola, 2010) en les quals les participacions individuals obriran noves vies narratives de tot allò que està al marge de la cultura predominant. Serà feina del redactor recollir aquesta informació i determinar les noves tendències.

 

Bibliografia consultada

 

A. Albornoz (2005). "Conclusiones de un estudio empírico: Las industrias culturales y las nuevas redes digitales". (http://www.portalcomunicacion.com/dialeg/paper/pdf/141_albornoz.pdf)

El Mundo (2016, 2 de setembre) "365 días y 423 niños desde Aylan".

Elola, J."La comandante blog".  (El País, 11.07.2010)

El País “Así ha sido el relato en directo del atentado en Niza y los días posteriores” (18-07-2016). Elpais.com

Galindo, J.C. "S.O.S: El reportero en vías de extinción". (El País, 25.09.2010a)

Galindo, J.C. ¿Quién necesita a los periodistas?". (El País, 24.09.2010b)

La Sexta (2016, 14 de setembre) "Wyoming, sobre la designación de Soria: "No lo eligieron a través de un concurso, lo eligieron con !el dedazo!". Lasexta.com

Lippman, W. (2003) "Capítol 1.- El mundo que nos rodea y las imágenes de nuestra mente". En: Walter Lippman. La opinión pública. p. 25-44. Madrid: Langre. ISBN 9788493238131

Junquera, N. "Infotainment". (El País, 27-08-2014).

 Pavlik, J.V. (2005)"Cómo entender el impacto de los nuevos medios sobre el periodismo". En: John V. Pavlik. El periodismo y los nuevos medios de comunicación. p. 13-22. Barcelona: Paidós. ISBN 9788449317309