Obediència: diferents maneres de sentir.

 

1.- Diferents propostes, diferents mirades, diferents estils cognitius.

Es pot apuntar, com una primera idea que l'obediència en termes generals, és un constructe social que neix de la interacció humana amb un grup social que sol ser el de pertinença. És difícil que una persona aïllada presenti pautes de comportament dictat per tercers. I, és que costa d'imaginar l'obediència sense l'autoritat. Així, la psicologia social té molt a dir en l'àmbit de l'obediència malgrat que sigui un terme canviant segons l'enfocament que s'utilitzi per a definir l'exercici de l'obediència. En psicologia social es poden definir tres grans perspectives d'abordatge d'un problema: la psicologia social psicològica (PSP), la psicologia social sociològica (PSS) i la psicologia social construccionista (PSC). Aquests tres corrents estudien la interacció dels individus amb els grups socials, la importància de la càrrega cultural i les forces modificadores de les normes socials per tal d'explicar fets i comportaments derivats de la vida en societat dels individus (Feliu i Lageneuse, 2022).

D'aquesta manera, l'objecte d'estudi, l'obediència en aquest cas, queda ben definit malgrat els diferents enfocaments d'estudi. Malgrat que les propostes d’aquests enfocaments siguin diferents, els objectius dels estudis són molt propers i desdibuixen els seus paradigmes davant unes conclusions obtingudes en la frontera entre el subjecte i el seu entorn.La PSP s'estructura al voltant dels corrents tradicionals de la psicologia com la psicologia conductual que intenta explicar les causes de la conducta en el si de la societat, la psicologia cognitiva que aborda els comportaments, emocions i pensaments determinats per l'entorn i la psicologia psicoanalítica que posa l'accent en el conflicte generat per la interacció social. De totes maneres, es tracta d'àmbits d'estudi amb fites poc definides que comparteixen un element comú: l'estudi de l'individu en el si de la societat.

La PSP proposa una metodologia científica d'estudi i de dades experimentals. Es pot citar com a exemple l'experiment d'obediència a l'autoritat de Milgram (1961) (Revisat per Perry et al., 2020). Aquest experiment es va fer d'acord amb una qüestió plantejada en el judici de Eichmann, un dels ideòlegs de la solució final del Tercer Reich. Aquest experiment intenta donar resposta al comportament cruel de les persones que treballaven amb Eichmann malgrat no estar d'acord amb els seus principis. El resultat va ser una mica decebedor perquè, quasi un 70% executaven les ordres malgrat que els incomodés. Les conclusions van demostrar una tendència de la població a confiar en els rols d'autoritat i a seguir les seves indicacions.De totes maneres, les crítiques a la PSP atorguen un valor relatiu a les seves conclusions. Una de les crítiques és que l'entorn dels estudis es troba esbiaixat i condiciona els resultats així com una generalització dels comportaments dels individus previs a l'estudi. La PSP no considera únics cadascun dels individus i no té en compte les seves particularitats com la història personal, la seva cultura o els trets identitaris (Markova, 2017).

Al seu torn, la PSS rebutja la simulació de situacions concretes i les abstraccions i proposa una anàlisi discriminant de les característiques dinàmiques de la interacció social. Per això, es proposa l'estudi mitjançant la sociologia de camp d'orientació qualitativa per tal de posar de manifest les realitats i problemes dels actors socials tot objectivant les interaccions en les quals participen. El corrent de pensament majoritari de la PSS és l'interaccionisme simbòlic que parteix de la base que la interacció social estructura el pensament de les persones i, alhora, aquestes poden modificar els símbols i el seu significat. La proposta implica un abordatge dinàmic i individualitzat de les situacions observades (Núñez, 2018). Així, la PSP proposa un concepte d'obediència com el resultat d'un procés negociat per part de tots els actors. Per exemple, en les escoles es proposa un sistema de negociació oberta per tal d'evitar les conductes disruptives de l'ordre del grup (Villar, 2006).

D'inspiració postmoderna, la PSC afirma que la realitat és un constructe social estructurat discursivament. El poder es materialitza en el mateix discurs. La PSC conceptualitza els fenòmens psicològics mitjançant les aportacions discursives. L'obediència és l'efecte d'un exercici de poder materialitzat en el discurs amb efectes en la configuració de diferents subjectivitats (Bedoya, C. (2018). Aquest corrent dona importància al discurs que és el producte de la interacció social. D'aquesta manera, es difuminen els límits entre l'individu i la societat.

2.- Expressions de l'obediència.

El discurs de l'obediència cristiana s'estructura al voltant d'una figura de poder absolut que dona ordres als seus feligresos que han de seguir els seus preceptes tant en la vida pública com en la privada. No hi ha negociació possible.El text de https://alegraschool.com/growingdeeper/obediencia proposa un sistema gradual de pràctiques d'obediència per part dels infants. La labor de los padres es educar...enseñarles sus límites...enseñarles a obedecer. El resultat serà una bona educació i una major empatia. El darrer enunciat, enseñarles a obedecer, es pot entendre com una conclusió: cal que els nens aprenguin a acceptar qualsevol tipus d'ordre.Obedecer es cumplir la voluntad de quien manda. No es proposa cap mena de negociació ja que, cal preparar els nens per a rols socials concrets i molt ben definits. També caldrà imposar la vida de piedad que consisteix a establir unes rutines diàries per fer pequeños sacrificios...dar gracias ....y rezar distintas oraciones. Això elimina el sentit crític dels infants amb la intenció que accepti tots els postulats cristians. Postulats vestits de coherència, però que no intenten demostrar res.

L'obediència deguda s'exerceix en entorns jerarquitzats en el qual hi ha una persona que decideix i una altra que executa les accions. Un comunicat del Poder Judicial (28/ 03/ 2018) afirma que l'obediència deguda no eximeix la responsabilitat de qui executa les ordres encara que obliga a l'obediència jeràrquica. Això obliga a conèixer les lleis i els reglaments i afavoreix un estil defensiu d'obediència.El text és reiteratiu amb el terme responsabilitat i utilitza un llenguatge tècnic per poder fer una afirmació no contrastada ni demostrada: En un sistema democràtico no cabe la exención de responsabilidad por razón de obediencia debida. Cal afegir que aquest text és el resum d'una sentència amb una càrrega important de performativitat ja que, és d'obligat compliment sense possibilitat de negociació.

Es proposa un text (Pera, 2018) il·lustratiu de la desobediència civil. Es tracta de la descripció del moviment PAH. Aquest text sí que conté dades objectives com ...Entre 2000 i 2015 se ejecutaron en España más de 580.000 hipotecas...que justifica la desobediència civil ....tras una serie de acciones por el derecho a la vivienda...que recull la Constitució. Aquesta afirmació posa de manifest la incapacitat de l`Estat per proporcionar habitatges socials. Aquestes afirmacions fan que la desobediència civil sigui l’unica sortida per a qui s’ha quedat sense habitatge.

La desobediència civil, però, no només justifica l’acte de no seguir unes lleis, també imposa unes condicions per tal de restablir la normalitat social qu en aquest cas consisteix a ...evitar el deshaucio sistemático y convertir las viviendas en propiedades de alquiler asequible y la reforma de la Ley Hipotecaria.

Els tres textos presenten els seus mandats mitjançant un intent objectivador del seu relat. Això s'aconsegueix amb l'eliminació d'adjectius i amb l'ús d'oracions simples que donen una idea de contundència. No sembla que es cerqui la veritat sinó que més aviat s'intenta la construcció d'un relat legitimador del poder. Així, en el primer cas, es responsabilitza als pares en el sentit que si el nen no és obedient és a causa de tenir mals pares. En el segon text, l'autoritat és expressada per la sentència mateixa (materialitzada en un llenguatge tècnic) i per l'afirmació del que és desitjable en els estats democràtics. Pot semblar que la desobediència civil utilitza una estratègia diferent, però és la mateixa encara que primer han de derrocar la llei que dificulta l'execució dels seus mandats. Així, la desobediència es presenta com el darrer recurs que, si es fa possible, es comprometen a tornar a complir amb les obligacions ciutadanes.

3.- Evolució de l’obediència.

Sembla que en la actualitat, l’obediència es considerada com un acte indesitjable, sembla que hi ha una revolta contra les estructures de poder. En fer aquesta afirmació cal tenir present el biaix generacional que predisposa a veure a molts joves i a altres persones amb estils de vida poc convencionals com a desafiants i disruptors de les normes socials.

Les emocions són sistemes cognitius complexos i canviants en el temps segons els pensaments i el llenguatge. La societat occidental actual tendeix a la valoració de l’autosuficiència fins al narcisisme. Això genera un rebuig dels sentiments de dependència generats per dur a terme actes no volitius.

A inicis del segle XX era desitjable que les persones fossin previsibles i sinceres. Això va afavorir les actituds d’obediència encaminades a seguir les normes socials. La postmodernitat de la mà de les noves tecnologies ha generat individus egocèntrics i passius que contemplen com el món passa pel seu costat. Viu immers en la saturació social que proporciona múltiples llenguatges que inciten a executar múltiples rols (Gergen, 2018). En aquest context, és fàcil pensar en una generalització de les estructures de poder de tipus panòptic encara que el poder no deixa d’exercir-se, només ha canviat de forma. Ara s’utilitza el llenguatge publicitari i les notícies fake per tal d’establir un nou ordre social.

Bibliografia

Bedoya, C. (2018) La amenaza en el contexto del trabajo y las organizaciones: aporte desde la psicología social construccionista. Revista CS. 25: 167- 190. doi.org 10.180461 recs.125.2565.

Feliu, J. I Lageneuse, S. (2022) Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents. Recurs d’aprenentatge. Ed. UOC. PID: _00286579.

Markova, I. (2017) The making of the theory of social representations. Cuadernos de Pesquisa. 47(163) 358- 374.

Núñez, D. (2018) El interaccionismo simbólico y sus aportes a la teoría social contemporánea. Revista Contribuciones a las Ciencias Sociales. 
https://www.eumed.net/rev/cccss/2018/02/interaccionismo-simbolico.html
//hdl.handle.net/20.500.11763/cccss1802interaccionismo-simbolico

Pera, M. (2018) La desobediencia civil en la campaña La Obra Social de la PHA. Arbor 195(793) consulta en línia: https://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/2333.

Perry, G., Brannigan, A., Wanner, R. A. i Stam, H. (2020). Credibility and incredulity in Milgram’s obedience experiments: A reanalysis of an unpublished test. Social Psychology Quarterly, 83(1), 88-106. https://doi.org/10.1177/0190272519861952.

Poder Judicial. Nota de prensa (28/03/2018) La Sala de lo Militar del Tribunal Supremo rechaza la obediencia debida como causa de exención de responsabilidad. Poder Judicial España.

Villar, O. (2006) Interaccionismo simbólico y educación. Revista Electrónica Diálogos Educativos. 12: 2946. ISSN: 0718-1310

http://www.umce.cl/~dialogos/n12_2006/lennon.swf