Efectes del mindfulness en la psoriasis: una revisió

Des de fa uns quants anys, s'ha demostrat l'associació entre psoriasis i trastorns psicològics així com l'aparició de brots psoriàsics associats a vivències estressants.

La psoriasis és una malaltia inflamatòria crònica que afecta amb més freqüència la pell. L'artritis psoriàsica és una comorbiditat coneguda de la psoriasis i també s'han demostrat associacions entre la psoriasis i malalties cardiovasculars, malalties gastrointestinals, malalties renals, neoplàsies malignes, infeccions i trastorns de l'estat d'ànim malgrat que en aquestes associacions encara no s'han pogut descriure quadres característics de la malaltia psoriàsica com en el cas de l'artritis (Takeshita, et al., 2017).

Tant la psoriasis com l'artritis psoriàsica (present en un 8.5% dels pacients de psoriasis) es troben associades a trastorn de depressió major (TDM). S'ha demostrat que tant els pacients amb psoriasis com els pacients amb TDM presenten marcadors inflamatoris elevats en el plasma com el factor de necrosis tumoral alfa. Això genera una disminució de l'activitat dels transportadors de serotonina (reconegut com a causa del TDM). Aquest fet planteja la hipòtesi que els pacients amb psoriasis i amb un TDM incidental i comòrbid (molt freqüent per la discapacitat física i/ o estètica provocada per la psoriasis) tindrien més risc de desenvolupar una artritis psoriàsica que els pacients de psoriasis que no pateixen un TDM (Lewinson, et al. 2017). Altres dades obtingudes, també permeten relacionar la gravetat de la psoriasis amb la de la depressió (Pietzark, 2018). Això indica que tant la psoriasis com determinats trastorns de l'estat d'ànim comparteixen una mateixa base etiològica malgrat no sigui la única base molecular per a desenvolupar aquests quadres clínics. Miller i Raison (2016) demostren que els reactants de fase aguda poden actuar com a falsos neurotransmissors en les vies serotoninèrgiques i ser responsables, d'alguna manera, de la simptomatologia depressiva. Aquesta interacció entre el sistema immunitari i els sistemes neuronals adaptatius poden ser els responsables d'una menor resposta als tractaments farmacològics convencionals de la depressió.

Alguns aspectes de la depressió dels pacients amb psoriasi també es poden atribuir al fet estigmatitzador de patir una malaltia crònica, ja que s'ha demostrat una millora de l'estat d'ànim i de l'ansietat en els moments de millora de la psoriasis (Pujol et al., 2013) i que l'impacte de la malaltia condiciona la vida dels pacients en la mesura que és un determinant dels mecanismes d'afrontament, les relacions socials i emocionals i decisions laborals i vocacionals (Ros et al., 2014). En el Grupo con psoriasis( https://www.facebook.com/groups/546370725519514/?ref=bookmarks) es poden trobar testimonis de pacients que no volen sortir de casa i que no volen intentar tenir parella. També hi ha testimonis de qui renuncia a tenir relacions sexuals i de qui fa de la malaltia una obsessió. Sembla que el mindfulness permet disminuir l'estrès i els símptomes depressius en pacients amb psoriasi encara que només hi ha dades a curt termini (Bertolín, 2015). S'ha trobat en els grups d'afectats molts testimonis que recolzen la hipòtesi proposada segons el mètode científic.

El mindfulness és una presa de consciència del moment present, dels pensaments, sentiments i sensacions que defineixen cada instant com a únic i que es configuren per l’aposició d’estímuls externs i interns. No es tracta de fer una avaluació o un judici dels components que intervenen en una realitat concreta sinó que cal controlar els sentits. En patologia, s’ha utilitzat el mindfulness en el dolor crònic, l'estrès, l’ansietat i la depressió (Conn, 2011). La psoriasis sembla una malaltia candidata a tractament de mindfulness ja que empitjora amb l’estrès i la depressió i, al seu torn, cursa amb símptomes ansiosos i depressius. Estudis preliminars demostren que el mindfulness genra una davallada de la vivència de l’estrès a mateix temps que una millora de la simptomatologia dolorosa de l’artritis psoriàsica (Fordham et al., 2015). A més, estudis de casos i controls demostren que la resposta de les lesions cutànies a la fototeràpia és més elevada quan s’administra conjuntament amb sessions de mindfulness.

Es creu que la simptomatologia depressiva en general no obeeix a una sola causa i que possiblement calguin diferents estratègies terapèutiques. Els tractaments amb infliximab (immunosupressor indicat en el tractament de malalties que cursen amb una elevació de reactants de fase aguda com la psoriasis) és una opció potent per al tractament de la depressió de pacients amb nivells elevats de (TNF)-alfa en plasma. Aquest pacients presenten una mala resposta al tractament amb antidepressius convencionals (Shailendra, 2013). Es pot proposar que els tractaments amb determinats immunosupressors juntament amb el mindfulness poden ser una bona estratègia terapèutica per al tractament dels trastorns psiquiàtrics dels pacients resistents als tractaments convencionals. Al seu torn, caldria revisar els postulats clàssics de la fisiopatologia de la depressió. De totes maneres, sembla que manquen estudis que validin l’ús generalitzat de les vies alternatives de tractament. Treballs prospectius previs també ofereixen dades (encara que no concloents) de l'efecte dels immunosupressors amb activitat bloquejant de les cèl·lules efectores del (TNF)-alfa en el control de la simptomatologia depressiva, la taxa de suïcidi i la del consum de substàncies d'abús dels pacients amb psoriasis (Tyring et al., 2006). 

Malgrat que no s'han trobat treballs que contraindiquin el mindfulness en pacients de psoriasis i sembla que aquesta malaltia millora amb la seva pràctica (Van der Velden, 2015) sembla que l'efecte del mindfulness també depen del tipus de personalitat del pacient (Williams, 2008). Calen nous treballs que clarifiquin el paper de la inflamació i de l'entorn en pacients amb psoriasis en la simptomatologia depressiva així com l'estudi dels determinants individuals en la resposta als tractaments.

Bibliografia

1 Bertolín, J.M. (2015) Eficacia- efectividad del programa de reducción de estrés basado en la conciencia plena. Revista de la asociación Española de Neuropsiquiatría. 35 (126) 289-307.

9 Conn, V.S. (2011)The Power of Being Present: The Value of Mindfulness Interventions in Improving Health and Well-Being Western Journal of Nursing Research 33(8) 993–995 DOI: 10.1177/0193945911416185

11 Dalton, P., Kinsella, L., Walsh, O., Sweeney, Ch., Timoney, I., et al., (2019) Mindfulness-Based Interventions for Psoriasis: a Randomized Controlled Trial Mindfulness 10:288–300 https://doi.org/10.1007/s12671-018-0973-5

8 Fordham, B., Griffiths, CEM, y Bundy, C.(2015) A pilot study examining mindfulness-based cognitive therapy in psoriasis.Psychology, Health & Medicine 20 (1)121-127. https://doi.org/10.1080/13548506.2014.902483

2 Lewinson, R., Vallerand I., Lowerison, M., Parsons, L., Frolkis, A. et al. (2017) Depression Is Associated with an Increased Risk of Psoriatic Arthritis among Patients with Psoriasis: A Population-Based Study. Journal of Investigative Dermatology 137 (4), 828-835; doi:10.1016/j.jid.2016.11.032

3 Miller, A. and Raison, C. (2016) The role of inflamation in depression: from evolutionary imperative to modern treatment target. Nature reviews. Immunology 16 (1) 22-34.

4 Pietrzak D, Pietrzak A, Grywalska E, Kiciński P, Roliński J, Donica H, et al. (2018) Serum concentrations of interleukin 18 and 25- hydroxyvitamin D3 correlate with depression severity in men with psoriasis. PLoS ONE 13(8): e0201589.https://doi.org/10.1371/journal.

5 Pujol, R.M., Puig, S., Daudén, E. et al., (2013) Autoevaluación de la salud mental en pacientes con psoriasis moderada a grave. Actas Dermo-sifilográficas 104 (10) 897-903.

6 Ros, S., Puig, L., y Carrascosa, JM (2013). Discapacidad acumulada en el transcurso vital: la cicatriz de la psoriasis en la vida del paciente. Actas Dermo-Sifiliográficas,105 (2), 128-134. https://doi.org/10.1016/j.ad.2013.02.009

10 Shailendra, K. (2013) Infliximab and its rapidly emerging role in the management of psychiatric disorders. Journal of Psychiatry, 47(10), 964-965.

7 Takeshita J., Grewal, S., Langan, M., Mehta, N., Ogdie, A. et. al. (2017) Psoriasis and comorbid diseases Epidemiology J Am Acad Dermatol 76 (3) 377-390 dx.doi.org/10.1016/j.jaad.2016.07.064

12 Tyring, S.,Gottlieb, A., Papp, K., Gordon, K.,Craig, L. et al., (2006) Etanercept and clinical outcomes, fatigue, and depression in psoriasis: double-blind placebo-controlled randomised phase III trial  Lancet 367 (7) 29-35.

13 Van der Velden, A., Kuyken, W., Wattar, U. et al., (2015) A systematic review of mechanisms of change in mindfulness-based cognitive therapy in the treatment of recurrent major depressive disorder. Clinical Psychology Review 37 26-39.

14 Williams, JMG Cogn Ther Res (2008) 32: 721. https://doi.org/10.1007/s10608-008-9204-z