Entradas
Una opinió molt compartida és que el mercat laboral patirà un canvi profund a causa de la pandèmia del covid-19. No sembla que hi haurà un boom de noves professions sinó que la valoració social de determinades activitats i els estils laborals es veuran modificats. Ja s’apunta que el teletreball augmentarà de la mateixa manera que els treballs relacionats amb la digitalització i amb l’obtenció d’informació a partir de dades i continguts que permetin fer previsions i, alhora, el manteniment de les estructures de poder. Poder que ara trontolla per la seva lentitud en les reaccions i per la seva manca de respostes a una emergència. Harari (2020) proposa que és el moment que la ciutadania es faci escoltar en una tria entre la vigilància totalitària i l’apoderament ciutadà. Però, la ciutadania infantilitzada només pensa a sortir al carrer com si el covid-19 fos ja en un altre planeta. Sembla que ens hem instal·lat en un discurs paradoxal en el qual se sap que cap cosa tornarà a ser com abans però que tothom actuarà com si no hagués passat res. Caldria poder sortir d’aquest discurs per tal de poder prendre part activa en els canvis socials.
Recentment, Nadia Calviño i Mª Jesús Montero han presentat el programa d’estabilitat econòmica (Escobar y Coello, 2020) i afirmen que, a causa de la pandèmia del covid-19, el PIB espanyol caurà un 9.2 % aquest 2020 a causa de la davallada de la demanda interna, sobretot del consum privat. La taxa d’atur prevista serà del 19% (en 2019 era del 14.1%). Cal afegir que també està previst un augment del dèficit públic del 10.34 % (fins ara era del 2.82%) i encara no se sap que dirà l’FMI ni la Unió Europea. Les previsions són molt optimistes per al pròxim any i s’espera una remuntada del PIB del 6.8% a expenses del consum intern i una recuperació total per al 2022. Al seu torn, el Banc d’Espanya preveu una caiguda del PIB del 13% per al 2020 amb una taxa d’atur del 21.7% (Viaña, 2020). Els resultats del primer trimestre sembla que donen la raó al Banc d’Espanya amb una caiguda del 5.2 % del PIB i amb un 44% de la població activa sense treballar (aturats i ERTOS). Tot un desastre que fa dubtar de la ràpida solució anunciada pel Govern. A més, i malgrat que els governs ho vulguin amagar ensucrant les dades i planxant les corbes de mortalitat, la pandèmia no ha desaparegut i no hi ha a la vista un tractament eficaç o una vacuna que faci pensar que no hi haurà cap altre brot. I mentre, el poder intenta guanyar prestigi i actua com si tot estigués sota control i amb un guanyarem al virus s’amaga la magnitud de l’impacte del covid-19 que transformarà, a mitjà termini, l’estructura social.
S’estan modificant els elements de poder amb elements emergents com és el biopoder, el poder digital o el poder de la informació. Manca redefinir els seus conceptes i el seu grau en la jerarquia. Les estructures de poder intenten guanyar prestigi en aquests àmbits per tal de poder participar en subvencions per vacunes i d’altres mercats emergents. Caldria que els tècnics dels respectius àmbits poguessin tenir espais dialèctics oberts de bescanvi de dades per tal d’evitar que determinats professionals es venguin als poders polítics com ja està passant ara amb estudis epidemiològics i dades de dubtosa validesa i amb la guàrdia civil caçant fakes a les xarxes. En aquest aspecte, sembla que el mercat laboral pot augmentar però, amb participacions temporals i/ o puntuals, de manera quasi anònima (sense herois) i de consens (internet afavoreix l’anonimat).
Un altre mercat que caldrà replantejar és el financer, ja que ha demostrat una feblesa extrema i no ha pogut estar a l’alçada. Està en pànic des del minut zero de la pandèmia. Potser aquest mercat és el que mostra l’avarícia més cruel però, avarícia real amb bancs que no volen córrer riscos, augments del preu dels lloguers, desnonaments, etc. Ja abans de la crisi del covid-19, es va replantejar, de manera tímida, aquest mercat amb les banques ètiques i els sistemes de cooperatives amb activitats diverses, activitats de crowfunding, etc. Els resultats han estat pobres però, potser ara és un bon moment per tornar a replantejar activitats sense especulació.
També caldrà replantejar la deslocalització empresarial, ja que ha estat la causa de la manca de subministres essencials i de les estafes i abusos per part dels escassos proveïdors. Caldrà reconvertir indústries i tenir stocks de materials de primera necessitat. Caldrà replantejar-se el manteniment de magatzems, la robotització de moltes empreses i la formació de l’equip humà d’aquestes noves indústries.
Amb les dades actuals, no és gaire probable que tothom que ha perdut la feina pugui recuperar-la ni que molts puguin acollir-se a una jubilació. Es proposa una renda mínima garantida però, amb un horitzó temporal curt sense plantejar-se si pot ser una opció personal de vida viure amb els mínims i sense un treball convencional a dedicació completa. Crec que aquesta opció podria obrir les portes a la cultura del no treball tot donant una alternativa al treballcentrisme. Seria una forma d’aprendre a valorar la creativitat i moltes coses que no tenen, en l’actualitat, un valor econòmic. S’ha fet del treball el motiu per viure però ofereix una vida de lluita per uns objectius aliens. Potser aquest darrer paràgraf pugui sonar una mica estrany però, faig aquest plantejament després de 40 anys de vida laboral i algunes recapitulacions de vida que m’han fet veure que el creixement personal ha estat a expenses de tot allò que no estava contemplat en un contracte.
Escobar, I. y Coello, J. (01-05-2020)https://www.lasexta.com/noticias/nacional/gobierno-estima-caida-pib-2020-crisis-covid19_202005015eabd75c42a4c30001a69564.html
Harari, Y.N. (06-04-2020) La Vanguardia.
Viaña, D. (20-04-2020) El Banco de España prevé un desplome del PIB de hasta el 13% y descarta la recuperación en V que anhela el Gobierno. El Mundo.
